03 / 09 / 2019

COOPERATIVISTES D’ECOS: NÚRIA COLOMÉ

La Núria és sòcia de la cooperativa Celobert, que es dedica a fer projectes d’arquitectura sostenible, enginyeria de proximitat i urbanisme transformador.

“Sóc sòcia fundadora de Celobert, fa 9 anys que hi treballo. A Celobert treballem al voltant de  l’arquitectura, i especialment de l’habitatge. L’objectiu principal que perseguim és adequar o construir edificis amb una mínima petjada ecològica i consum energètic, i defensem que els habitatges siguin accessibles, ecològics i energèticament eficients. Alhora treballem per fer possible el dret a l’habitatge i ajudar a generar barris i comunitats cohesionades.”

El millor de la meva feina és poder treballar en allò que m’agrada, acompanyar administracions públiques i entitats socials per millorar les condicions residencials de la gent, amb un equip amb el qual compartim la il·lusió i aprenem coses conjuntament.

El primer que faig quan arribo a la feina és encendre l’ordinador i xerrar una miqueta amb les companyes que ja hi són, tot i que amb els horaris conciliats de Celobert pot ser que a les 9.30 o les 10 encara no hi hagi ningú, o que jo mateixa arribi tan tard que comenci esmorzant.

Formar part del Grup Ecos ens ha servit com a grup per imaginar com podia ser la cooperativa que volíem construir i, de mica en mica, anar-ho fent possible. Recordo que, als orígens, volíem saber com avaluar el compromís social i ens van ajudar a conèixer el balanç social; volíem que una cooperativa d’arquitectura funcionés en plena crisi, i ens van ajudar a fer el nostre primer pla de gestió; necessitàvem conèixer com altres cooperatives havien treballat un munt de temps, i Ecos va ser clau. Personalment m’ha servit per conèixer gent molt diferent que m’ha ajudat a plantejar-me moltes coses, tant a en l’àmbit professional com personal. I per fer amigues i amics, és clar!

Un dels projectes que estem fent actualment que més m’engresca és a Olot. Es tracta d’analitzar tots els habitatges del nucli antic, conèixer-ne la situació física i social i plantejar propostes per a la seva millora. M’engresca especialment perquè combina moltes coses que m’agraden: el treball de camp per trepitjar nous llocs i conèixer la gent; el treball a escala urbana; i la necessitat de sintetitzar les problemàtiques per plantejar propostes que permetin millorar les condicions de vida.

Ser dona i arquitecta urbanista significa aportar una altra mirada a la ciutat que tradicionalment ha estat pensada pels homes i on les seves activitats (sobretot productives) estaven al centre. En el món de les polítiques d’habitatge hi ha molt camí per recórrer, perquè tot i que a vegades les interlocutores són dones i d’altres homes, normalment les dones provenen del camp dels serveis socials i els homes del camp del planejament urbanístic. A Celobert, per canviar la tendència, a l’equip d’urbanisme i polítiques d’habitatge som tres dones arquitectes!