“La transició ecosocial ens està posant davant d’un gran repte i hem de donar-hi resposta col·lectivament”

Tot sovint, dues o més sòcies d’ECOS fan projectes conjunts o tenen experteses que poden combinar per generar coneixement compartit. És el cas de les cooperatives Etcèteres i Nusos. En aquesta entrevista conjunta a la Loli Castilleja (Etcèteres) i a l’Eli Miralles (Nusos) parlem sobre com l’acció comunitària i la cultura científica s’entrecreuen i es retroalimenten per arribar més lluny en els seus objectius. 

Comencem pel principi. Què és l’acció comunitària?

Loli: L’entenem com l’acció que fa un grup de persones o entitats les quals s’organitzen per fer coses col·lectivament amb uns objectius comuns. A partir d’aquí es pot presentar de diverses formes: es pot fer acció comunitària en un barri, en una escola, en un hospital, la poden fer Serveis Socials amb entitats del barri, etc. Hi ha moltes accions que són comunitàries, però en essència implica, organitzar-se, proposar una acció davant un repte i és una acció que no es pot fer de manera individual, sinó que s’ha de treballar conjuntament.

Eli: Nosaltres venim de l’educació i d’intervenir per formar la gent i desenvolupar pensament crític. Ara veiem que això se’ns ha quedat curt i que cal intervenir per transformar. Cal passar a l’acció aplicant aquest aprenentatge.

Com s’entrecreua l’acció comunitària amb la transició ecosocial?

Eli: A Nusos entenem que la transició ecosocial ens està posant davant d’un gran repte. Per donar-hi resposta, pensem que s’ha de fer col·lectivament. Aquí és on ressona l’acció comunitària. Podem caminar cap a la transició de forma individual, però serà més efectiva si es fa col·lectivament. Quan ens mobilitzem conjuntament aconseguim una transformació més potent.

Loli: L’acció comunitària no interpel·la només ciutadania, pot abastir diferents agents amb capacitat d’influència, que tenen alguna cosa a dir o alguna cosa a canviar. Les polítiques públiques poden incorporar accions que impliquen treballar conjuntament objectius comuns, de manera coordinada. L’acció comunitària implica millorar les condicions de vida des de l’organització col·lectiva, i això és fonamental per fer front a la crisi socioambiental. 

Potser tenim més clar el vessant ecològic, però quina és el vessant social d’aquesta transició?

Loli: La transició ecològica és el tema que volem treballar i el fet social és crear comunitat per afrontar els reptes. La idea és crear estructures comunitàries potents per donar-hi resposta.

Eli: Necessitem la transició ecosocial perquè estem davant una crisi ecològica i social: de vulnerabilitat de drets, d’excés de poders, de desigualtat… Tot té la mateixa arrel, aquest sistema econòmic extractivista que ha generat la crisi ecològica al món també genera una crisi social. Per això cal incorporar noves governances i garantir la inclusió de tothom, atenent diferents veus i perspectives.

Quin paper té la cultura científica en la transició ecosocial?

Eli: Si la transició ecosocial vol dir transformar la manera de fer les coses, també cal entendre per què estem on estem i què és allò que no està funcionant. Per a nosaltres és aquí on entra el coneixement científic, que aporta entendre com funciona el planeta, l’ecosistema, on són els seus límits i quins estem transgredint amb la manera de fer de la humanitat. L’educació ambiental ens permet explicar com funciona el món per generar pensament crític, però ara el que necessitem és passar a l’acció i transformar.

Com treballeu conjuntament des de l’acció comunitària i la cultura científica?

Eli: A través de diversos projectes. Un és la Biblioteca de les Coses, on es mancomunen objectes de la ciutadania amb la voluntat de fer un ús eficient dels recursos i no generar residus. Estem en un planeta que és finit i considerem que la necessitat es pot resoldre a partir de l’accés a l’ús de l’objecte i no des de la propietat. D’altra banda, el projecte CUCS –Comunitats Urbanes de Consum Sostenible– pretén generar coneixement al voltant de l’alimentació a les ciutats, d’aquest flux de matèria i energia i, a partir del coneixement científic, transformar la manera com consumim. 

Loli: Creiem que són temes totalment complementaris. La cultura científica aporta comprensió i l’acció comunitària és una manera de fer. La via de la col·laboració és súper interessant.

Heu treballat juntes o us agradaria fer-ho en algun projecte?

Loli: Nusos i Etcèteres hem participat en els Futurs Impossibles, impulsat per la XES. Hem fet tallers per imaginar el món l’any 2045 i detectar quins reptes ens plantegem i quines línies d’acció podem seguir per revertir un futur que no ens agrada.

Eli: Sí que ens agradaria treballar més plegades perquè podem complementar molt bé les nostres experteses.

L’acció comunitària requereix la participació de diferents agents. Com implicar o mobilitzar els grups?

Eli: Hi ha grups autogestionats que es creen i tenen la seva dinàmica de fluctuació com qualsevol grup d’activisme, però en els projectes de Nusos la voluntat no neix d’un grup autogestionat, sinó que la cooperativa explora les necessitats del territori i es genera un grup que vulgui formar-ne part. El procés de cerca és cansat i requereix molt temps, coneixement de dinàmiques de grup, gestió de conflictes que poden dinamitar els grups…

Loli: Sense motivació no hi pot haver participació, per això partim de les necessitats de les persones, ha d’haver-hi una sensació de necessitat perquè les persones vulguin abordar-ho. També s’ha de treballar la idea que fer-ho conjuntament és la millor manera d’afrontar els reptes. Això vol dir sortir de la cultura individualista i promoure una cultura del col·lectiu que no tothom té implícita. És nedar a contracorrent. D’altra banda, hi ha qüestions que són a gran escala i que, si no hi ha canvis legislatius, no es podran transformar igual. Però la societat civil té un gran poder de canvi si treballa en col·lectiu.