Diners que ajuden a reproduir el cooperativisme

Les cooperatives del Grup Ecos contribueixen a impulsar el circuit d’estalvi i crèdit de la banca ètica i cooperativa. En aquest article coneixerem algunes iniciatives de les cooperatives del grup que demostren que la rendibilitat econòmica i la transformació social són plenament compatibles.

La banca ètica ha deixat de ser un sector anecdòtic associat a la beneficència i durant la darrera dècada s’ha anat consolidant com una alternativa que cada cop té més dinamisme i solvència. En aquests moments, les entitats financeres ètiques establertes a Catalunya gaudeixen de bona salut en comparació amb les entitats convencionals, tal com recull aquest article de Crític. Segons el darrer Baròmetre de les finances ètiques, durant el 2018 el nombre d’usuàries va ser de 226.019, situant l’estalvi recollit en els 2.211 milions d’euros (un 2,11% més que l’any anterior i 16,57 vegades més que el 2007).

D’altra banda, des del crac de 2008 –simbolitzada per la fallida del banc d’inversions Lehman Brothers–, els estats europeus han destinat 750.000 milions d’euros a rescatar bancs. No s’ha hagut de dedicar ni un cèntim, però, a reflotar cap entitat ètica. Finalment, alguns estudis reflecteixen que la banca ètica pot arribar a ser fins a tres cops més rendible que la banca convencional europea.

Transparència, participació i democràcia

Tant Ecos com totes les cooperatives que formen part del grup estem contribuint a fer créixer el sector de les finances ètiques i a promoure els seus valors. Per això recentment hem participat de la campanya del Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), on hem aportat informació actualitzada sobre la implicació de les nostres entitats en la banca ètica.

A banda, les entitats del grup també som sòcies de Coop57 i Fiare, dues organitzacions de referència del sector. Fiare, que té una oficina a la seu de Casp, neix de la unió de dos projectes basats en les finances ètiques: Banca Popolare Etica, un banc cooperatiu que treballa a Itàlia des del 1999, i Fiare, que opera a l’Estat espanyol des del 2005. Per la seva banda, Coop57 sorgeix de la lluita obrera dels treballadors de la Bruguera i canalitza els estalvis per a finançar projectes d’economia social i solidària.

Les assegurances també poden ser ètiques

Gràcies a tot aquest entorn, les cooperatives estan fent moure una nova cultura d’intermediació i pràctiques financeres que també inclou el sector de les assegurances, vinculada a la banca ètica i el mutualisme. Com a corredoria d’assegurances ètiques i solidàries, Arç Cooperativa fa temps que aposta per fer créixer el percentatge de volum de negoci amb companyies acreditades amb el segell EthSi (Ethical and Solidarity Based Insurance). Aquest segell certifica l’adopció de pràctiques de responsabilitat social i d’inversió èticament orientada, socialment responsable, així com altres comportaments ètics de les organitzacions, com la vinculació a l’economia solidària o ser usuària de la banca ètica. Els criteris es dirigeixen tant als productes com a les gestores i companyies asseguradores, que són avaluades cada any per l’Observatori de les Finances Ètiques.

Per aquest motiu, en els darrers anys Arç prioritza treballar amb productes d’entitats com Atlantis, Lagun Aro i Previsora General. A més, Arç també ha impulsat MutualCoop conjuntament amb Previsora General per tal d’oferir assegurances de conveni col·lectiu a les empreses del sector de l’economia solidària. Però la vinculació d’Arç amb el món de les finances ètiques no s’acaba aquí: té un acord de col·laboració amb Triodos Bank pel qual és referent en matèria de contractació d’assegurances i serveis de consultoria per al seus clients i forma part d’una entitat pionera: Finançament Ètic i Solidari (FETS), que acaba de complir dues dècades d’existència.

Impactes positius

La banca ètica es troba integrada en el funcionament quotidià del grup i les cooperatives hi recorren habitualment. “Ara mateix, aquestes entitats tenen capacitat per cobrir totes les necessitats de finançament de les cooperatives del grup”, afirma Oriol Martín, de Facto Assessors. “Nosaltres fem formacions i analitzem els plans de tresoreria de les entitats. Segons els resultats, recomanem diferents instruments financers dins de la banca ètica, com per exemple una pòlissa de crèdit de Coop57 o Fiare. A més, les condicions econòmiques que ofereixen aquestes dues entitats són bones en comparació amb la banca tradicional”, explica Martín. És important destacar que els instruments d’aquest tipus sempre es basen en fer una anàlisi prèvia de l’entitat i comprovar si generen impactes socials positius.

Facto està especialitzada en economia social i tercer sector i té oficines a Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Mataró. Internament, efectua tota l’operativa de la seva cooperativa (com la tramitació de les nòmines, per exemple) amb Caixa d’Enginyers i en els últims mesos ha utilitzat tres instruments financers de la mà de Coop57: Capitalcoop (una línia de subvencions per a la capitalització de cooperatives i societats laborals), ha demanat un préstec d’inversió per obrir l’oficina maresmenca i ha sol·licitat una pòlissa de crèdit.

Finançar habitatge cooperatiu

En un altre sector d’activitat, Sostre Cívic està recorrent a la banca ètica i cooperativa per finançar el model de cooperativisme d’habitatge de cessió d’ús, que ja té diverses promocions en marxa arreu de Catalunya.

El passat 26 de setembre es va dur a terme l’acte d’inauguració de les obres de construcció dels habitatges cooperatius de la Balma, al Poblenou, projecte que compta amb el suport financer de Fiare. És un dels projectes guanyadors del concurs de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús que l’Ajuntament de Barcelona va fer el 2016. L’edifici proposat per Sostre Cívic i la cooperativa La Boqueria consta de 20 habitatges, un dels quals es destinarà com a pis pont per a unitats de convivència en procés de reinserció social. D’altra banda, el projecte Cirerers (ubicat a Roquetes) també s’està finançant a través de Fiare. I pel que fa a la promoció de Princesa 49 (Barcelona), la majoria de l’obra se sufraga mitjançant un crèdit de Coop57 (280.000 €), mentre que per a la resta s’ha acudit a un finançador extern (20.000 €) i al capital social dels socis col·laboradors (1.000 €).

En algunes promocions s’ha fet servir un altre instrument de captació de fons, l’emissió de títols participatius entre la comunitat més propera. És el cas del projecte de Cal Palé-La Serreta (Cardedeu), que va ser tot un èxit, ja que es va superar de molt la primera previsió de 300.000 euros i finalment se’n van aconseguir 450.000 en 20 dies. Actualment també hi ha oberta una campanya 1.300 títols participatius de 500 euros cadascun per ajudar a construir els 52 habitatges cooperatius de la Balma i Cirerers.

Totes aquestes decisions són coherents amb la difusió d’un model alternatiu d’accés a l’habitatge més just, sense afany de lucre i no especulatiu. Igual que la resta d’experiències de l’article, es contribueix a generar projectes cooperatius gràcies a un circuit d’estalvi i crèdit propi. Ara toca continuar-lo cuidant i desenvolupant per poder anar desconnectant cada cop més de la banca convencional.