Deu coses que no sabies de CRÍTIC per celebrar els seus deu anys

Avui, 17 d’octubre, la nostra sòcia CRÍTIC fa 10 anys! Ho celebraran aquesta tarda amb una festa a La Muriel (Verntallat, 30), on Jordi Évole, Mònica Terribas i Jesús Rodríguez seran entrevistats en directe per a ‘El Pòdcast de CRÍTIC’; també hi haurà selecció musical de Nando Cruz, espai de venda de marxandatge i refrigeris.

Nosaltres hem volgut aprofitar aquesta ocasió per parlar-hi i conèixer algunes anècdotes i algunes curiositats d’aquesta cooperativa i mitjà de comunicació que celebra la seva primera dècada. Acompanyeu-nos a descobrir els 10 secrets més ben guardats de CRÍTIC:

1. La primera entrevista del mitjà 

Va ser a l’historiador Xavier Domènech l’agost de l’any 2014… De fet CRÍTIC encara no havia ni estrenat la web, però ja teníem un blog on anàvem publicant algunes coses. L’entrevista la va fer un altre historiador i periodista, en Marc Andreu. La veritat és que el Xavi sempre ha fet aportacions molt interessants i nosaltres l’hem entrevistat força vegades, en qualitat de moltes coses diferents. Ara darrerament, fins i tot hem aconseguit convertir-lo en col·laborador regular!

2. El reportatge més llegit de la història de CRÍTIC 

No és un tema gaire esperançador, la veritat: és un perfil sobre els origens del líder de Vox Ignacio Garriga, elaborat pel periodista d’investigació Joan Cantarero, també col·laborador habitual de la casa. El vam publicar originalment el novembre de 2019 i des de llavors ha tingut milers i milers de visites, tant en la seva versió en català com en castellà. Altres perfils de personatges similars també han funcionat molt bé. 

3. La millor revista de la història de CRÍTIC

Aquesta és una conya que fem sovint, perquè editem una única revista en paper a l’any (això nostre és periodisme lent, però de veritat) i sempre hi ha una mica de competició per veure si és millor que la de l’any anterior. La darrera que hem publicat es diu Habitar, l’hem feta amb la col·laboració i suport de Sostre Cívic i Habicoop i l’ha dirigit el Roger Palà. Una dada curiosa és que, tot i que tenim deu anys, hem fet onze revistes: un any vam cometre la temeritat de fer-ne dues i la veritat és que ens vam estressar força. Paradoxalment, el tema de la revista extra d’aquell any va ser salut mental, i es deia No Puc Més. La primera es va dir Procés i anava sobre el que ja us podeu imaginar… Però la vam publicar quan encara faltaven tres anys per l’1 d’Octubre! Les primeres estan esgotades però la resta es poden adquirir online

4. Som cooperativa i som mitjà

Per nosaltres ser cooperativa significa explorar un model d’organització diferent dels grans mitjans de comunicació corporatius, més horitzontal i de gestió més democràtica. Això és la teoria i sona bonic, oi? A la pràctica també vol dir molta feina, molts debats i la gestió de moltes contradiccions que abordem en el dia a dia com millor podem i amb més o menys encert. Ser cooperativa vol dir també haver descobert i haver-nos integrat al món de l’economia social i solidària, i també compartir espai i projectes amb la gent del Grup Ecos, on hem fet vida des que érem quatre persones teclejant en una única taula amb quatre portàtils. 

Els inicis de CRÍTIC

Els inicis de CRÍTIC al Grup ECOS

5. Ara que fem deu anys, hem adoptat un gat

No us espanteu: no és que tinguem un gat de veritat vivint a Casp 43. Aquest curs CRÍTIC fa deu anys, i per celebrar-ho hem fet una nova imatge gràfica obra de Münster Studio, a partir del lema “Una mica d’impossible o m’ofego”. Tothom es pensa que la frase és de la filòsofa Marina Garcés, però en realitat està extreta d’Un Pressentiment, un full d’agitació editat pel col·lecitu Espai en Blanc (del que també participa, entre d’altres, la pròpia Marina). El resultat ha estat el Gat Impossible: un gat lector amb múltiples referències: Alícia al País de les Meravelles? El gat anarquista estarrufat dels nostres dies de joventut? El que està clar és que fer un mitjà de comunicació com CRÍTIC requereix altes dosis d’Impossible. 

6. CRÍTIC, de la generació Z als ‘boomers’

Una de les coses que ens agrada de CRÍTIC és que de moment —i que duri— hem aconseguit tenir una representació prou intergeneracional. Tot i que els tres pares fundadors som orgullosos boomers o membres de la generació X, en l’actualitat a l’equip hi ha un rang d’edat que va dels 63 als 24 anys: tenim a les nostres files en Joan Vila, membre de l’equip impulsor inicial a qui li queden només un parell d’anys per jubilar-se, i a la Vero Garcia, una periodista súperjove que es va incorporar el març de 2023 i s’encarrega de la comunicació i les xarxes. En total som deu persones a l’equip. Per ordre d’incorporació: Roger Palà, Sergi Picazo i Joan Vila (els tres socis fundadors), Anna Gris, Laia Soldevila, Laura Aznar, Helena Martín, Bego Corella, Manel Riu i Vero Garcia. 

 7. Hem publicat 4.673 articles en deu anys

A CRÍTIC publiquem pocs continguts. La nostra filosofia és “menjar poc i païr bé”. En un context de gran sobredosi informativa, creiem que això és un valor. Però si mirem enrere, deu anys donen per molt! Hem publicat en total 4.673 articles al web, dels quals 1.790 han estat articles d’opinió i anàlisi, en molts casos de col·laboradors externs. La resta són articles, reportatges i entrevistes de producció pròpia.

8. 1.500 subscriptors, dels quals un 20% paguen quota solidària 

Un dels puntals del nostre finançament són les subscripcions: en l’actualitat són vora 1.500, amb els seus alts i baixos. Una base de finançament que d’una banda és un pilar, però que requereix també una tasca de formigueta. No sempre és fàcil mantenir i incrementar subscripcions en temps de desmobilització i ressaca socials com l’actual, un temps en què també molta gent està cansada de la política. Per tot plegat, són encara més valuosos els nostres subscriptors solidaris: en l’actualitat un 20% paguen una quota ampliada entre els 75 i els 150 euros l’any.  

9. Hem col·laborat amb 120 organitzacions, entitats i institucions diferents

Un altre dels pilars de CRÍTIC és el contingut que fem amb la col·laboració d’entitats,  organitzacions de l’economia social i solidària, empreses, fundacions i institucions. Fent recompte, hem vist que durant els darrers deu anys hem fet continguts amb col·laboració de tot tipus amb un 120 actors diferents: reportatges, investigacions, articles, pòdcasts, revistes en paper, setmanes temàtiques…. El nostre primer acord de col·laboració va ser amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, per donar forma al blog ‘Cooperactives’. I dins del Grup ECOS, el primer projecte va ser amb Labcoop i l’Apòstrof, amb el bloc Emprenedoria crítica. El nostre conveni més antic amb vigència és amb el Col·lectiu Ronda, amb la secció Legítima Defensa. Per cert, que Ronda també són les nostres advocades.

10. Els nostres problemes amb la justícia 

Fer periodisme d’investigació no és un camí de roses i de vegades et trobes amb algun que altre problema. Al llarg d’aquests deu anys, CRÍTIC també ha tingut les seves topades amb la justícia (que consti que mai a iniciativa pròpia). Bàsicament, perquè grans empreses, lobbies i també algunes administracions han recorregut als tribunals per evitar donar-nos informació que, segons la llei de Transparència, ens haurien d’haver facilitat. Això és el que va passar, per exemple, amb la Cambra de la Propietat i els grans tenidors d’habitatge (al final li vam acabar donant la volta a la truita i vam fer un Verkami per recaptar fons que va anar molt bé). En una ocasió també ens van demandar pel dret a l’honor: la família Sumarroca va presentar una demanda per valor de 600.000 euros per un article que vam escriure sobre els seus contractes amb la Generalitat. Va ser una mala idea: com que tot l’article era 100% cert, la van acabar retirant i pagant les costes. I creuem els dits perquè continuem així…