10 anys compartint valors

El Grup ECOS celebra els seus primers 10 anys d’existència. Una dècada fent créixer el mercat social, intercooperant i perseguint un objectiu comú; enfortir l’economia social i solidària. Amb motiu d’aquesta efemèride, parlem amb algunes de les persones que van estar presents en la gestació del projecte i que encara en formen part, per recordar conjuntament com van ser els primers mesos del grup i descobrir com s’imaginen el seu futur.

A finals de setembre de 2011, en un context de crisi i col·lapse socioeconòmic, es constituïa el Grup ECOS. La seva creació era la culminació d’un procés de dos anys de trobada i reflexió entre un conjunt de cooperatives i entitats que compartien dinàmiques d’intercooperació en el marc de la Xarxa d’Economia Solidària: “El meu primer record d’ECOS és del 14 d’abril del 2009 quan, amb en Raimón Gassiot de Coop57, com a membres de la comissió d’intercooperació de la XES, vàrem començar a plantejar la possibilitat de posar en marxa un grup empresarial cooperatiu amb voluntat explícita de transformació social”, recorda Jordi Via Llop, fundador d’Arç Cooperativa.

Aprofitant l’existència d’una cooperativa de segon grau creada en anys anteriors per L’Apòstrof, Ex-Libris i El Tinter, es van revisar les finalitats d’aquesta, es van renovar els estatuts i s’hi van integrar la resta de cooperatives que donarien lloc al Grup ECOS. Les primeres a formar part d’aquesta aventura cooperativista van ser Arç Cooperativa, Barnaciber, Etcèteres, Ex-Libris, L’Apòstrof, Trèvol i Cos. La creació del projecte tenia com a finalitat principal el reforç mutu, apostant decididament per la intercooperació com a estratègia de resistència, de resiliència i de millora del futur.

El naixement d’ECOS va anar acompanyat d’incerteses i també de molta il·lusió. La Marta Salinas Reboul, de L’Apòstrof, ho recorda així: “Conservo molts records bonics dels primers mesos. Recordo el xivarri que feia tothom el dia que s’instal·lava al local i portava els seus trastos. Recordo els esmorzars cooperatius i els comitès de direcció maratonians. Recordo, en general, moltes ganes de coneixe’ns i la sensació compartida que junts érem molt més potents”. És clar, la creació del grup va arribar acompanyada de la inauguració d’un nou espai de treball compartit entre les sòcies. Després d’una recerca àmplia, vam trobar el local que encara és casa nostra, al carrer de Casp, 43. Un espai que, en aquell moment, portava més de dos anys tancat i que ben aviat vam decidir compartir amb altres entitats no membres, però afins als valors de l’ESS. Entraren així algunes de les cooperatives que, amb el temps, han esdevingut sòcies: Sostre Cívic, Celobert, Crític… I d’altres com Fiare, l’Observatori DESC i FETS. “El primer record que tinc d’ECOS va ser una  reunió a l’antic local d’Arç on parlàvem del local on estem ubicats ara i de la distribució de les cooperatives sobre plànol. Des d’Etcèteres vàrem proposar que  l’espai acollís també un racó de jocs per poder portar els fills i filles en moments que la conciliació ho requerís i es va acceptar la proposta”, explica la Loli Castilleja Delgado, d’Etcèteres.

El fet d’incorporar entitats amb valors compartits, va fer que ECOS es convertís ben aviat en un espai ric, divers, polivalent i en permanent activitat: formacions, assemblees, trobades, actes públics i també trobades internes entre les sòcies. La Guernica Facundo Vericat, present des del primer moment de creació del grup, recorda una de les primeres dinàmiques: “Etcèteres va organitzar una activitat de benvinguda-coneixença entre les entitats que estàvem a Casp. Ens van demanar que portéssim un menjar que ens representés. Recordo que Etcèteres va dur truita de patates, perquè deien que les patates són un tubèrcul molt senzill, d’arrel, que s’usa per a tot i que elles treballaven amb les persones que estan arrelades, que s’involucren en tot. En el nostre cas vam portar crema de remolatxa, que sent de color lilós, representava la nostra tasca en l’àmbit de la igualtat i els feminismes”.

Un segon pas en el creixement del Grup ECOS es materialitza amb el lloguer d’un segon local al carrer Bailèn, 5, on s’hi van instal·lar algunes de les cooperatives i entitats anteriorment allotjades a Casp, 43, així com altres entitats amb voluntat de compartir dinàmiques de treball. El grup creixia i les relacions entre les sòcies s’anaven enfortint i donant fruits.

Il·lusions i expectatives

Com hem dit, la creació d’ECOS va arribar acompanyada d’una sensació general d’engrescament, però també de dubtes. Quines expectatives tenien les primeres sòcies? La Marta de L’Apòstrof explica que esperava, en primer lloc, que el grup servís per reforçar la intercooperació entre nosaltres: “I si una cosa hem fet al llarg d’aquests deu anys és comunitat: hem compartit, hem après col·lectivament, hem gestat nous projectes intercooperant, ens hem ajudat…” En segon lloc, esperava que es convertís en un espai de referència de l’ESS de la ciutat: “I actualment ho som, juntament amb altres espais cooperatius de Barcelona”.

En Jordi, d’Arç, apunta que va caler tocar de peus a terra quan el projecte es va anar fent realitat: “La il·lusió fa avançar tot i els recursos escassos. A partir del dia a dia, es prenia consciència del que podíem fer i del que calia canviar. En general podem dir que molt del que imaginàvem superava el que podíem fer a curt termini. La insuficiència de recursos econòmics del grup com a tal i de les cooperatives sòcies, la idea -errònia- de que el grup havia de solucionar alguns dels problemes estructurals de les cooperatives van comportar un “bany de realitat”… Amb tot, el Grup ECOS ha esdevingut un referent de l’ESS a Barcelona i al país”.

La Loli d’Etcèteres relata algunes de les sensacions que han anat experimentant des del primer moment i al llarg d’aquests 10 anys: “Vèiem que era molt positiu el fet de crear un grup i compartir local i projectes. Ens vàrem implicar molt i, al llarg d’aquests anys, hi ha hagut moments de tot: il·lusió, esforç, confrontacions, decepcions, alegria, frustracions, projectes interessants, d’altres que no tant,  sensació de lentitud i també de que les coses passaven a una velocitat que no podies seguir”. La Guernica, de la seva banda, apunta que les seves primeres expectatives s’han vist superades: “Desconeixíem el món cooperatiu des de dins i l’aprenentatge ha estat brutal. L’evolució d’ECOS i l’enriquiment mutu entre entitats ha estat molt positiva. Ha estat una escola d’habilitats relacionals i d’aprenentatges per a la construcció de projectes col·lectius”.

Durant tots aquests anys, han passat pel grup moltes cooperatives i fins i tot alguna s’ha creat en el si del projecte, fruit de processos d’intercooperació entre membres i no membres del grup, com és el cas de Labcoop, Opcions, Perviure o Quèviure. Actualment, ECOS és una gran família que aplega 16 cooperatives membres: Arç Cooperativa, Calidoscoop, Celobert, Coop de mà, Crític, Etcèteres, iACTA Sociojurídica, ilabso, Jamgo, LabCoop, L’Apòstrof, Trèvol, Nusos, Opcions, Quèviure i Sostre Cívic. L’any 2020, amb l’arribada de la pandèmia de la covid-19, l’ajust econòmic que van fer algunes entitats i la implementació del teletreball com una de les mesures recomanades, van portar a replegar l’activitat en un únic local (el del carrer Casp), que acull actualment un total de 31 cooperatives i entitats, 12 de les quals són sòcies.

A per 10 anys més!

Al llarg d’aquest temps, han passat per Casp i Bailèn un munt de persones, entitats i projectes. La gestió i coordinació de l’espai i del grup ha estat en mans de Jordi Via, Maria Josep Lázaro, Glòria Torregrosa, Jordi Garcia, David Guardia, Roger Sánchez, Noelia Sotus, Marina Potrony, Jesus Garcia i, en l’actualitat, Sandra Barrera Navarri i Guernica Facundo Vericat.

Un aniversari sempre és un bon moment per repensar-nos i per fer propostes de cara al futur. Durant tot l’any, hem anat descobrint quin era el desig de les cooperativistes d’ECOS pels seus 10 anys: “El Grup ECOS es molt necessari per seguir fent visible una realitat tant operativa, eficient com diversa al si de l’economia social i solidària. El futur està ple d’oportunitats i m’agrada pensar que a partir de la consolidació de les diferents sòcies, ja certa en molts casos, es podrà activar, més encara, una mirada més enllà de cada projecte concret”, diu en Jordi. “Som moltes i som diferents, encara podem fer més coses juntes. M’agradaria que avancés i que el grup com a tal tingués un projecte conjunt on participin totes les entitats del grup,  amb més ressò i impacte en l’ecosistema de l’economia social i solidària”, afegeix la Loli. La Guernica també imagina un futur encara més compartit: “Ens veig en un nou espai, més gran, més ple de vida encara, més referent. Amb més companyes de viatge i enxarxades amb altres pols cooperatius de Catalunya, Espanya i Europa. Ens imagino com una llar acollidora en un context ple de reptes com a humanitat”. La Marta comparteix aquest desig “m’agradaria que el grup trobés un local més gran que permetés aglutinar molts altres projectes de l’ESS” i afegeix un altre: “Que juntes desenvolupem eines útils per afrontar la crisi climàtica i crisi econòmica que tenim a sobre”.

Hi ha una cosa en la que totes coincidim: que una xifra rodona com aquesta cal celebrar-la. Per això us demanem que us reserveu el 17 de desembre a la tarda quan, en el marc de l’assemblea general d’ECOS, farem una gran festa on no hi faltaran les sorpreses. I si esteu nostàlgiques i voleu veure com vam viure els inicis del grup, us recomanem que no us perdeu aquest vídeo sobre els seus orígens protagonitzat per moltes cares conegudes.
A per 10 anys més!