Celobert: 15 anys, 15 preguntes

La nostra sòcia Celobert ja compta amb 15 anys de trajectòria i, per celebrar-ho, els hem entrevistat a fons per conèixer tots els racons d’aquesta cooperativa d’arquitectura i urbanisme que treballa des d’una mirada ambiental i posant la transformació social al centre.

1. Quantes sòcies éreu quan vau començar i quantes sou ara?

Celobert va néixer amb quatre sòcies i, quinze anys després, som un equip de 15 sòcies de treball i 4 treballadores. El nostre model preveu que totes les treballadores acabin esdevenint sòcies: entenem la governança cooperativa com un espai on tothom forma part de les decisions i del rumb de la cooperativa. I, més enllà de les responsabilitats tècniques, busquem situar tot l’equip en el mateix pla.

2. Ens expliqueu una anècdota impossible d’oblidar?

El novembre del 2021, amb el record dels confinaments molt present i encara amb algunes restriccions per la covid, vam celebrar la trobada d’equip anual de Celobert a l’alberg Els Caus de Mura. Després de tot d’activitats, la majoria vam arribar a la nit pensant més en el llit que en cap altra cosa. Contra tot pronòstic, vam acabar totes ballant fins a altes hores de la matinada en una mena d’alliberació catàrtica.

Aquella nit va marcar un precedent que explica, entre altres coses, les ganes que teníem de fer la festa del nostre 15è aniversari que vam celebrar el maig passat a l’Ateneu Popular 9 Barris. Va ser molt emocionant retrobar-nos amb tantes persones que han format part del nostre camí.

3. Hi ha algun record dins del Grup ECOS que vulgueu compartir?

L’encàrrec de reforma del local del grup ara fa més de 10 anys. A més d’un encàrrec laboral, va suposar la nostra entrada al grup i, alhora, a l’economia social i solidària. Això va marcar un abans i un després a Celobert: ser del Grup Ecos va ajudar-nos a créixer i vam passar a formar part d’un ecosistema cooperatiu que ja no hem abandonat.

Ara aquest local també és casa nostra, i anys després, hem tornat a embarcar-nos en un projecte de reforma per, juntament amb la resta de cooperatives del grup, fer-lo encara millor.

4. Recordeu un encàrrec que us fes molta il·lusió?

Costaria molt triar-ne només un, així que en direm uns quants que ens han marcat especialment: el disseny de l’edifici Cirerers de Sostre Cívic, per ser el nostre primer projecte d’habitatge cooperatiu; l’estudi d’optimització de les colònies Arquers i Manuela a Cardona, per ser un dels primers encàrrecs per a l’administració pública i perquè alguns anys després vam tenir la sort de desenvolupar-hi el procés participatiu per decidir el seu futur; els equipaments Els Caus de Mura i Cal Temerari, dues rehabilitacions integrals que, deu anys després, continuen plenes de vida cooperativa; el Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona, que vam fer conjuntament amb Lacol i que va ser un repte enorme i molt enriquidor.

I com no, el projecte de reforma del local del Grup ECOS i també el del futur pol cooperatiu de Trafalgar, que aviat acollirà Som Connexió, Sostre Cívic, Crític i Arç Cooperativa.

5. Quins són els tres valors que caracteritzen Celobert?

Som bastant diferents entre nosaltres, però en general, som totes força inconformistes: ens agrada qüestionar-nos les coses i buscar maneres més justes i sostenibles de fer-les. Altres valors que ens uneixen són l’ecologisme i el feminisme, pràctiques que incorporem tant als nostres projectes com al nostre dia a dia laboral i personal.

6. Com és la ciutat ideal per a vosaltres?

Una ciutat on l’habitatge és un dret i no un negoci. Amb menys cotxes i més vegetació. Amb espai públic de qualitat i edificis amb consum energètic nul. Governada de manera cooperativa, amb mirada feminista i comunitària. Pot sonar utòpic, però treballem cada dia per fer-ho realitat.

7. Quins són els grans reptes que teniu entre mans?

Per sort, podem dir que actualment tenim entre mans els grans projectes que sempre hem somiat: edificis de cooperatives d’habitatge com els de Torrent Viu, Ruderal i Bloc 49 a Barcelona, La Renegà a Santa Maria de Palautordera, i el Joc de la Bola a Lleida, aquest últim amb Sostre Cívic. Els locals d’ECOS i Trafalgar, seus cooperatives al centre de Barcelona. Els projectes de rehabilitació urbana de Cornellà i l’Hospitalet, treballant conjuntament amb el Consorci Metropolità de l’Habitatge i el veïnat. Projectes de planificació urbanística i estratègica a diversos municipis de Catalunya. I projectes de regeneració urbana i del món rural. Poder continuar fent tot això és un gran repte!

En l’àmbit intern, continuar treballant la nostra governança, millorar la gestió de tasques a través de la digitalització, i gestionar millor l’estrès i la càrrega emocional dins la cooperativa.

8. Com us organitzeu?

Celobert es divideix en dos grans blocs: la part societària i la part productiva. El cor societari és l’assemblea, i el Consell rector vetlla per aplicar-ne els mandats. A escala productiva, ens estructurem en tres àrees: Arquitectura i Enginyeria, Habitatge i Urbanisme i Àrea d’Internes. Aquestes es coordinen a través de la Coordinació d’Equips (temes interns) i la Coordinació de Lideratge Estratègic (temes externs).

A més, disposem de comissions permanents, com les de comunicació, cures i infraestructures, i de grups de treball temporals per abordar altres qüestions. També ens acompanyen professionals externs com Talaia i Coop de Mà (economia), Fil a l’Agulla (cures) i Sepra (salut laboral).

9. Dieu que poseu les cures i les persones al centre, com ho porteu a la pràctica?

Ho fem a través de mesures concretes i estructurals. Per exemple, tenim una jornada de 35 hores flexible que facilita la conciliació i l’autogestió del temps. Tenim establert un horari fora del qual es respecta la desconnexió digital laboral. També generem espais de trobada per cuidar-nos com a equip i enfortir els vincles.

Per altra banda, comptem amb una comissió de cures que fa seguiment del benestar col·lectiu i, quan cal, també individual. Aquest any, la comissió ha posat el focus en la salut mental i la gestió de l’estrès, aportant nous protocols i accions per millor el benestar de l’equip.

10. Quin ha estat el repte més difícil que heu afrontat en aquests 15 anys i què vau aprendre del procés?

Ser persones tècniques que volem que la nostra feina tingui un impacte social positiu, alhora que ens cuidem com a companyes de feina i fem créixer el projecte empresarial, és un repte constant. Un repte que implica sostenir equilibris complexos i situar-nos en un aprenentatge continu. Si haguéssim de destacar un moment clau, probablement cadascuna de nosaltres escolliria aquell que la va fer sortir per primer cop de la seva zona de confort.

A nivell col·lectiu, un punt d’inflexió determinant va ser l’any 2014, quan vam elaborar el nostre primer Pla de gestió: un document en què definim com ens organitzem, el pla de treball i el pressupost anual. Aquesta metodologia ens ha acabat acompanyant cada any, de manera que defineix bastant la nostra manera de treballar.

11. Com ha evolucionat la vostra manera d’entendre l’arquitectura, l’eginyeria  i l’urbanisme des que vau començar?

Ara potser ens cal més organització i protocols (hem passat de 4 a 19 persones!), però pensem que no hem canviat tant durant aquests 15 anys. Això sí, aquelles idees que defensàvem i que als inicis podien semblar utòpiques, amb el temps s’ha demostrat que no ho eren. No només funcionen, sinó que constitueixen una alternativa sòlida que genera beneficis socials i ambientals molt superiors als models convencionals. Estem parlant del model cooperatiu de treball i l’organització horitzontal, de les cooperatives d’habitatge i el seu model comunitari no especulatiu, de materials de construcció més sostenibles com la fusta, de sistemes passius i d’eficiència energètica, etc.

Avui, doncs, ja no es tracta només de demostrar que aquest camí és viable, sinó de fer-lo arribar més lluny. El repte actual ja no és convèncer, sinó compartir coneixement, metodologies i aprenentatges, i repetir models i sistemes que funcionen.

12. Quina aportació creieu que fa Celobert a l’ecosistema cooperatiu i al territori?

Posem una mirada molt tècnica en allò que fem, de fet, ens diuen que som la gent dels números i els excels! Ens trobem molt a gust formant part d’espais d’enxarxament com el Grup ECOS i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, per exemple. Nosaltres aportem la nostra mirada, i per a nosaltres, són espais d’aprenentatge mutu que ens permeten fer aliances amb altres cooperatives amb què compartim idees i valors.

Pel que fa a territori, estem actives sobretot a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però també arreu de Catalunya. Calculem que hem treballat en més de 80 municipis i últimament, estem donant suport a diferents iniciatives que treballen en l’àmbit del Pirineu impulsant el dret a l’habitatge. També hem fet feina puntual a diferents llocs de l’Estat, al sud de França i Andorra.

13. Què us inspira actualment? Hi ha algun moviment o projecte que us marqui especialment?

En el context actual, pensem que són imprescindibles els moviments en defensa del dret a l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres i la PAH. També la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu i Transformador de la XES, on sabem de primera mà que es fa molta feina per impulsar aquest model.

Igual de necessaris i inspiradors són els moviments feministes. Emmirallades en companyes com Fil a l’agulla i Col·lectiu Punt 6, procurem integrar els valors d’igualtat, cures i justícia tant en els nostres projectes com en el dia a dia de la cooperativa. En aquesta mateixa línia, el pensament de Yayo Herrero i els aprenentatges de l’ecofeminisme són també fonamentals per entendre i transformar la nostra manera d’habitar el món.

14. Si poguéssiu enviar un missatge a les noves cooperatives que s’estan creant, quin seria?

Els diríem que s’organitzin per fer allò que realment volen fer, i que ho facin d’acord amb els seus valors. També que dediquin temps a definir com volen treballar i com volen cuidar-se; trobar l’equilibri no és fàcil, però val la pena.

I, sobretot, que no ho facin soles: que s’enxarxin, que comparteixin dubtes, recursos i aprenentatges amb altres cooperatives i col·lectius afins. Que busquin el seu particular Grup ECOS que nosaltres vam trobar ara fa 15 anys.

15. I un somni per als pròxims 15 anys?

Poder continuar fent el que fem, durant molts anys més, amb un equip com el que tenim, treballant en projectes que fa 15 anys només podíem imaginar.