COMPANYES DE CASP 43: ADRIÀ BARDAGÍ
En aquesta segona edició de la nova secció ‘Companyes de Casp 43′ coneixem l’Adrià Bardagí, que forma part de l’equip d’Arquitectura de Contacte, un col·lectiu de persones relacionades amb l’arquitectura que ofereixen serveis de disseny arquitectònic i treballen en altres línies com la participació, la investigació i la divulgació.
“Soc l’Adrià Bardagí i treballo a Arquitectura de Contacte, una cooperativa diversa i oberta de persones relacionades amb el món de l’arquitectura. Amb una mirada crítica de la realitat que ens envolta, creiem en la transformació del nostre entorn des de la forma com treballem i ens organitzem fins a què i com construïm”
El principal tret del meu caràcter és que soc una persona serena, que confia en les persones, que evita el conflicte i que busca ser bona amb la resta, especialment els qui l’envolten.
La meva ocupació preferida és… a la feina, els processos col·lectius de creació, un cop disposem de tota la informació sobre un projecte: plasmar-la en un disseny –o diversos!- a través del dibuix. Fora de la cooperativa, cada cop soc més aficionat a la cuina!
El que més m’agrada d’Arquitectura de Contacte és la consolidació d’un model de treball alternatiu, autogestionat, crític, format per col·legues i en constant revisió, que es va començar a gestar a la universitat i que, anys després, segueix amb aquell esperit.
Per contribuir a millorar el món, jo busco generar un retorn social, no tant en l’àmbit productiu –que també- sinó fora de la monetització del treball. M’agrada participar i militar en l’associacionisme, des del suport mutu, especialment en temes d’urbanisme, ciutat, barri i habitatge.
Un llibre que recomano és ‘No diguis res’, de Patrick Radden Keefe, un relat autèntic sobre el conflicte a Irlanda del Nord realment genial, que no demonitza la resistència armada sinó que busca explicar-ne orígens, protagonistes i conseqüències.
Per a mi, el Grup ECOS significa una oportunitat, tenir un espai laboral compartit amb entitats i col·lectius molt diferents, però que comparteixen un model laboral comú, amb una mirada política, econòmica i social també crítica.
Li tiro la canya a Cúrcuma, perquè trobem el seu treball essencial i podríem col·laborar en els processos de transformació col·lectiva que realitzem en patis escolars, per abordar la formació i prevenció de violències de gènere en els àmbits de lleure escolars i així seguir ampliant la perspectiva de gènere als processos de participació.