Comunicació inclusiva: veure l’invisible

I ja tenim el novè quadern de la col·lecció “Ecos de transformació social” del Grup Ecos, aquesta vegada dedicat a la comunicació inclusiva. I és que el llenguatge reflecteix la manera de parlar de les persones, és a dir és una conseqüència de la manera de veure el món que té el col·lectiu de parlants. Per tant, si vivim en una societat sexista, racista o homòfoba, la manera com parlem ho expressarà.

Aleshores, trobem que la nostra llengua, el català, encara conté (i utilitzem!) regles, paraules i expressions que subordinen, invisibilitzen o menystenen les dones i altres grups socials, com poden ser les persones racialitzades, amb problemes de salut mental o que pertanyen al col·lectiu LGTBI, per exemple.

Un dels casos més evidents és el masculí genèric. Tot i que gramaticalment correcte, el seu ús fa invisible tot el “gènere femení” que hi ha amagat darrere un text, invisibilitzat. Ara bé, afortunadament, tenim recursos per evitar la discriminació lingüística. I aquest número dels “Ecos de transformació social” ens en fa un tast, que comença amb l’ús de formes més genèriques fins al canvi de redacció, passant per les duplicacions i altres eines que tenim a l’abast.

Per tenir un bon recull de propostes i ampliar informació, us podeu descarregar “Comunicació inclusiva” aquí.