COOPERATIVISTES D’ECOS: ALBERT CASTILLO
Arç Cooperativa és la nostra sòcia més veterana i el nostre protagonista de Cooperativistes d’ECOS de juliol, l’Albert, també fa uns quants anys que està entre nosaltres. El trobareu a la primera planta -pujant les escales a l’esquerra- entre notícies, accions, campanyes i comunicació interna, xarxes i altres tasques que desenvolupa com a responsable de comunicació d’aquesta cooperativa, però també fa moltes altres coses! Voleu descobrir-ho?
“Soc l’Albert i treballo a Arç Cooperativa des del 2019 gestionant la comunicació. Des de fa més de dos anys, soc també soci de treball. Em vaig llicenciar en comunicació audiovisual i tinc un màster en comunicació política. Des de fa un parell d’anys també participo de l’equip de coordinació de negoci d’Arç Cooperativa, l’espai on estudiem les oportunitats i dissenyem accions i campanyes tenint en compte l’engranatge i el rol de cada una de les persones i àrees de la cooperativa. Des d’aquesta primavera també formo part del consell rector d’Arç.”
El principal tret del meu caràcter és l’empatia. Crec que això em permet, sense gaire esforç, ser una persona que cerca consensos i que intenta resoldre els conflictes, amb major o menor èxit. També soc força intens.
La meva ocupació preferida és el moviment o la dansa lliure. No ho faig tan sovint com m’agradaria, però m’encanta.
El que més m’agrada de treballar a Arç és tenir l’oportunitat, gairebé diària, de conèixer projectes transformadors molt potents i diferents. Tenim la gran sort d’haver teixit relacions amb moltes iniciatives cooperatives i de l’economia solidària. Això ens permet descobrir projectes innovadors de tot el territori que comparteixen entre sí la voluntat de situar les persones i la vida al centre, cadascuna des del seu àmbit de treball o de lluita.
Per contribuir a millorar el món, jo intento practicar una vida més conscient en diferents aspectes, no només en el consum, com sovint estem acostumades des de l’economia solidària i el consum responsable o conscient. Crec que és interessant plantejar-nos de quina manera ens relacionem (vincles, afectes i construcció col·lectiva), com volem criar les nostres filles, com ens relacionem amb el nostre cos, etc. En el meu cas, quan he començat a integrar la consciència en diferents àmbits de la vida, el resultat és interessant.
En una altra vida, m’agradaria ser ric. Sense cap mena de dubte. Aniria cada dia a córrer, faria classes de ioga, aniria a comprar al mercat, a fer un cafè amb alguna amiga, a tallers de ceràmica… Per descomptat, dedicaria una part del meu temps a intentar canviar el món, però hi dedicaria menys hores. I segurament tindria menys arrugues a la pell i menys maldecaps.
Fora de la feina, em pots trobar recorrent Sant Andreu en bicicleta o als parcs infantils amb el meu fill de quatre anys.
Un llibre que recomano és “La pell de frontera” de Francesc Serès. Crec que és una obra brillant que retrata una de les moltes realitats de Ponent, la meva terra d’origen. Us animo a llegir-la perquè estic convençut que no us deixarà indiferents.
Formar part del Grup ECOS significa posar cares als correus i als projectes amb qui treballem dia a dia. És un plaer quan neixen iniciatives d’intercooperació entre cooperatives d’ECOS i podem articular projectes més enllà de la feina diària d’Arç Cooperativa, l’assessorament i la mediació d’assegurances.
Li tiro la canya a Etcèteres. Soc un apassionat de les cooperatives i organitzacions que treballen en l’acompanyament de processos, organitzacions i persones amb una mirada feminista i tenint en compte la cura de les persones.