COOPERATIVISTES D’ECOS: DANI FERNÁNDEZ TORO
El Dani forma part de Quèviure, la primera distribuïdora majorista de consum reponsable. Constituida l’any 2013 al barri de Sants, va néixer amb la voluntat de ser un punt de trobada entre persones consumidores i productores, i promoure tan el consum d’unes com la feina de les altres.
“Em dic Dani i soc soci de treball de l’Economat Social sccl. Com a entitat sòcia de Quèviure, ara mateix gestionem aquesta cooperativa integral que es dedica a la distribució no especulativa de producte ecològic. A Quèviure soc el responsable de l’Àrea Comercial desde fa un parell d’anys. Vaig començar al món de l’alimentació amb 16 anys i, des de llavors, he estat en diferents àmbits del sector. Després de més de 10 anys en el petit comerç tradicional, vaig tenir la possibilitat de passar a formar part d’aquest projecte, en el qual hi estic molt a gust”.
El millor de la meva feina és el tracte constant amb la gent i el coneixement d’altres projectes de l’Economia Social, ja sigui en posició de clients, socis o proveïdors. És molt enriquidor i permet estar en constant aprenentatge. El contacte diari amb productores, saber els seus problemes, les seves inquietuds, i el fet de poder intentar cooperar, és una sensació inexplicable.
Formar part del Grup Ecos ens serveix per establir sinèrgies amb altres cooperatives i poder tenir possibilitats reals d’intercooperació. Ser un referent en el sector de la distribució i tenir una visibilitat dins del sector és, en gran part, gràcies a elles.
Un repte per a la cooperativa de cara al 2020 és consolidar la tendència d’increment de vendes dels darrers mesos. Poder colaborar amb petites productores que tinguin molt difícil el poder fer elles mateixes la comercialització i distribució i fer entendre a tothom que això no fa perdre el tracte directe amb la productora, sinó que reforça el vincle i els ajuda a poder seguir produïnt i creixent.
Consum responsable significa prendre consciència del nostre propi consum, del que necessitem i del que no. I d’allò que sí necessitem, plantejar-nos si ho podem aconseguir d’alguna manera que no sigui comprant i si, finalment, aquesta és la última opció, aleshores plantejar-nos sobre com i on es fa i quin és l’impacte que té.