L’ESS serà feminista o no serà

L’economia solidària serà feminista o no serà. Aquesta afirmació reflecteix l’embranzida que està agafant l’eix del feminisme dins del moviment de l’economia social i solidària (ESS). Són moltes les entitats que l’estan promovent entre la seva massa social mitjançant la generació de discurs i reflexions, i la introducció d’eines i mesures. Ara bé, aquesta aposta ferma per lluitar contra l’escletxa de gènere sempre es trasllada a la pràctica? Quan diem que l’economia solidària està molt feminitzada, a què ens referim exactament?

La necessitat que l’ESS integri l’enfocament de gènere i dediqui més atenció a solucionar el problema de la desigualtat entre homes i dones és un debat ben viu dins de les organitzacions del sector. L’any 2013, un col·lectiu de dones va promoure una declaració per impulsar la perspectiva de gènere en una trobada que es va fer a Manila (Filipines). Tot i les particularitats que té l’ESS en cada territori, la declaració recordava que, malgrat que les dones són les principals protagonistes del sector arreu del món, “no deixen de ser invisibilitzades a diversos nivells, incloent-hi en la governança de les empreses d’economia social i solidària”. S’ha de tenir en compte que, en la societat actual, les dones ja són majoria a l’ESS: el 66% a Europa, el 70% al Canadà i fins al 80% a l’Àfrica, segons les dades de la xarxa intercontinental RIPESS.

En l’àmbit català, tot i que el 64% de la massa laboral de les organitzacions de l’ESS és femenina, aquesta majoria no es trasllada als espais de presa de decisions (50%). Són algunes de les conclusions pel que fa al gènere del darrer Informe del mercat social, publicat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), on s’aporten més dades sobre l’exercici 2018 desglossades per sectors d’activitat i formes jurídiques. Per la seva banda, a escala estatal, les conclusions van en una línia similar: “molts cops, les dones participen dels processos en els nivells més operatius i de gestió, però no estan immerses en els processos de decisió finals. És a dir, estan més presents als quadres de comandament intermedis, però no en els finals, els quals, a més, solen ser els més visibles”. Són reflexions sobre el balanç social promogut per la xarxa REAS que apareixen en aquest article de Pikara.

Tornant a l’informe de la XES, a Catalunya la cultura i l’oci, educació i recerca i salut i cures són els àmbits més feminitzats, mentre que la logística i els subministraments són els més masculinitzats. En general, però, des de 2014 la presència de dones en càrrecs societaris i de l’estructura laboral ha anat augmentant. I d’altra banda, els darrers anys el balanç social ha incorporat un nou criteri, l’ús de llenguatge no sexista i inclusiu. En aquest aspecte, el 82,4% de les entitats utilitzen el llenguatge inclusiu tant en els documents escrits com en el llenguatge verbal.

Independentment de les xifres i dels indicadors numèrics, l’informe del mercat social també apunta que cal anar més enllà i que és necessari “promoure reflexions col·lectives que feminitzin el funcionament de les organitzacions: cal revisar com es gestiona el poder, posar en marxa lideratges horitzontals, revalorar les tasques de cura i fer-ne un repartiment més equitatiu, incloure la gestió emocional en la presa de decisions i tenir en compte la diversitat humana en l’activitat econòmica”.

Per avançar i passar de les paraules als fets hi ha entitats que estan promovent accions encaminades a potenciar el vessant feminista de l’economia solidària. En aquest sentit, la XES disposa d’una comissió d’economies feministes amb l’objectiu de repensar com es gestiona el poder dins de les organitzacions i difondre bones pràctiques de transformació social que posen l’accent sobre el feminisme. Un exemple d’aquesta tasca és una eina d’observació de gènere que es pot aplicar a les reunions, actes o esdeveniments que organitzen les entitats. S’hi analitzen factors com l’acaparament de l’ús de la paraula per part dels homes, entre molts altres episodis típics de la inèrcia heteropatriarcal que sovint reproduïm socialment. Amb una perspectiva semblant, la XES també ha fet pública la campanya de comunicació Reunions roDONES, mitjançant una sèrie de postals que reflecteixen situacions i pràctiques tòxiques força esteses (mansplaining, apropiació d’idees, etc.). D’altra banda, entitats com la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris Coop57 també disposen de comissions de gènere, igual que REAS. I, recentment, també han sorgit fires d’economies feministes, com les de Barcelona (2014) i Madrid (2016 i 2018). A banda, s’ha de tenir en compte que hi ha cooperatives especialitzades que estan aportant la visió de gènere des del punt de vista de la formació i l’acompanyament de processos i, poc a poc, moltes entitats de l’economia solidària de sectors diversos es van familiaritzant amb aquestes idees.

L’ESS ha d’anar estenent aquestes dinàmiques, incorporant els valors i les pràctiques del feminisme de manera transversal. Només així es podran reduir les desigualtats, parlar d’una economia realment emancipadora i fer bo el lema de posar la sostenibilitat de la vida al centre.