Què vol dir posar la vida al centre?

Expressions com “posar la sostenibilitat de la vida al centre” o “una economia que tingui en compte les persones” han fet fortuna darrerament. Les dues tenen a veure amb la incorporació de les cures a l’activitat de les organitzacions d’economia social i solidària (ESS), partint del feminisme i la revalorització de les tasques reproductives enfront de les estrictament productives.

L’interès per prioritzar les cures fa temps que inquieta les entitats de l’ESS. Per això moltes han reflexionat sobre el tema, s’han format amb l’ajut de personal especialitzat i han començat a aplicar mesures per passar de la teoria a la pràctica. Parlem d’elements com la conciliació de la vida laboral i familiar, la gestió de conflictes, la generació d’espais de coneixença de caire més informal o la creació de comissions de cures com a eina transversal dins de les organitzacions, tal com recull aquest article publicat al web de la XES.

Dit i fet

Les cooperatives del Grup Ecos no són alienes a aquesta dinàmica i estan posant en pràctica estratègies i accions que tenen en compte la dimensió de les cures. En el funcionament quotidià de la cooperativa d’advocades Iacta Sociojurídica les cures s’entenen de manera transversal: “El dret és un àmbit molt jerarquitzat i patriarcalitzat. Cada any surten moltes noies de la universitat, però poques poden acabar exercint amb garanties i, en cas de tenir criatures, per exemple, sovint han d’abandonar l’advocacia”, explica Maria Sangüesa, una de les seves sòcies.

Per combatre casos d’aquest tipus, Iacta allarga els permisos de maternitat de quatre a sis mesos tot mantenint la retribució completa, més enllà del màxim legal (actualment, el permís de maternitat és de setze setmanes remunerades al 100% de la base reguladora en els casos de maternitat biològica, adopció o acolliment familiar).  A més, totes les integrants de la cooperativa amb persones al seu càrrec tenen dues opcions: acollir-se a una reducció de jornada de deu hores o bé que se’ls retribueixin 10 hores més de les que treballen realment (és a dir, una persona que en treballa 30 n’acaba cobrant 40).

Soles no podem

Sovint, posar-se a treballar el tema de les cures de cop, en abstracte, pot ser complicat. A més, s’ha de tenir en compte que els canvis requereixen temps i espais per madurar. Per això moltes cooperatives recorren a acompanyament extern. És el cas de Celobert, que es dedica a fer projectes d’arquitectura sostenible, enginyeria de proximitat i urbanisme transformador. Fa dos anys que Celobert fa una sessió de cures trimestral amb Fil a l’Agulla, especialitzada en aquest tipus de processos: “Cada sessió és temàtica. Fa poc, per exemple, vam tractar els rols de poder i com ens podem sentir les persones en determinades situacions”, explica una de les sòcies de la cooperativa, Jan Vidal.

Per la seva banda, la cooperativa tecnològica Jamgo també va iniciar un procés amb Fil a l’Agulla que li ha servit per formar una comissió de cures que s’encarregarà de vetllar per aquests aspectes. Jamgo, formada per nou sòcies, també contempla mesures de conciliació. En aquest sentit, la Martha Gómez explica que “les persones que tenen algun familiar al seu càrrec tenen la possibilitat de percebre un complement salarial que calculem a partir dels ingressos de la unitat de convivència”.

Pel que fa als horaris laborals, Celobert disposa d’una jornada estàndard de 35 hores setmanals i flexibilitat horària. “D’aquesta manera les persones que tenen criatures o han de cuidar familiars es poden organitzar el temps de la manera que més els convingui”, explica Vidal.

Espais informals

Un altre camp d’aplicació de les cures en un sentit ampli es la generació d’espais de trobada informals fora de la cooperativa. Poden ser importants per desconnectar de les qüestions estrictament laborals, conèixer les companyes de feina des d’un angle diferent i reforçar vincles emocionals. Celobert, que durant els darrers anys ha anat creixent i incorporant persones noves, fa un dinar anual de l’equip de la cooperativa amb les famílies. A banda, les cooperativistes també es troben un cap de setmana per tractar temes relacionats amb les cures.

Dins l’àmbit laboral, hi ha moltes entitats que també introdueixen les anomenades “rondes emocionals”. A Iacta, a banda de parlar de sensacions personals, les sòcies també comparteixen casos que poden haver estat especialment colpidors o que poden haver afectat col·lectius més vulnerables.

Finalment, cal esmentar que, de vegades, les cooperatives també recorren a solucions enginyoses i molt pràctiques per combatre moments d’estrès. En el cas de Iacta, realitzen un peculiar intercanvi: la cooperativa li gestiona els tràmits fiscals a un fisioterapeuta i, a canvi, aquest professional ofereix massatges trimestralment a les sòcies.