Viure en un habitatge cooperatiu o la floració de Cirerers

Al barri de Roquetes de Barcelona hi ha un edifici singular on la modernitat i la tradició es donen la mà. La modernitat perquè és un imponent edifici de fusta de vuit plantes (l’estructura de fusta més alta de tot l’Estat), perquè compta amb plaques solars i està construït sota criteris d’eficiència ecològica, amb bon aïllament i aerotèrmia com a sistema de climatització. La tradició perquè ha aconseguit recuperar la vida comunitària i l’ajuda mútua entre veïnes, un costum perdut a les grans ciutats per la mercantilització de l’habitatge. Parlem de Cirerers, un nou edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la sòcia d’ECOS Sostre Cívic i que és un clar exemple d’intercooperació: està dissenyat per Celobert, construït per La Constructiva, finançat per Fiare Banca Ètica, assegurat per Arç Cooperativa, compta amb l’acompanyament de Matriu, l’assessorament de Col·lectiu Ronda i el suport econòmic de Gestió Integral. 

El primer que sorprèn en entrar a l’edifici és un espai comú per deixar les bicicletes i un espaiós magatzem on les veïnes desen allò que no volen tenir dins dels pisos. També hi ha una zona de treball comú i una sala polivalent que en el futur serà cuina compartida i sala d’actes oberta al barri. Això sense mencionar l’espectacular terrassa amb vistes a la ciutat i els espais comuns a cada planta, on trobem una petita terrassa, una zona de bugaderia i espai per estendre la roba. 

Hi conviuen 45 persones que, tot i haver-hi entrat a viure fa només unes setmanes, van decidir apostar per l’habitatge cooperatiu anys enrere, quan Cirerers era només un somni per complir. És el cas de la Martha Gómez, companya d’ECOS (sòcia de Jamgo) que va començar la seva aventura ara fa quatre anys: «Jo vivia sola en un pis a Barcelona i, tot i que hi havia una part que m’agradava molt, també em sentia sola perquè tinc la família lluny i em faltava la meva xarxa. Havia sentit a parlar de l’habitatge cooperatiu i vaig pensar que per a mi seria una bona alternativa». Així va ser com la Martha es va fer sòcia de Sostre Cívic i es va apuntar a la llista per habitar Cirerers, un projecte que es va començar a gestar fa més de cinc anys. 

Una fórmula alternativa per combatre l’especulació 

Tot i que és un model cada vegada més consolidat, encara hi ha molta gent que li pregunta a la Martha què vol dir això del cohabitatge en cessió d’ús i es plantegen si ella és propietària del seu pis: «Nosaltres no som propietàries, tenim dret d’ús de l’habitatge. És un model que es coneix poc perquè en el món capitalista tenim un aferrament molt gran a la propietat privada, una cosa és teva o no és teva. Aquesta fórmula és diferent perquè no consisteix en què la propietat és teva i et pertany. Nosaltres tenim dret d’ús d’aquest habitatge durant 75 anys, que és el temps que l’Ajuntament ha cedit el terreny.» Durant aquest temps, ens expliquen les veïnes, no les poden fer fora i elles tampoc no poden especular amb aquest habitatge: «No el podem llogar a un preu per sobre de les condicions pactades, no el podem vendre… Però sí que ens permet fer vida, fer arrels, fer família».

Per poder fer ús d’aquest habitatge, les veïnes han pagat una quota inicial -que va destinada a pagar el préstec col·lectiu demanat a la banca ètica per construir l’edifici-, a més de pagar una mensualitat, que depèn dels metres quadrats del pis i que no pujarà de preu mentre s’estigui pagant el préstec. L’aportació inicial es retorna en el moment de deixar el pis. 

Hi ha una altra particularitat en aquest edifici; la participació és obligatòria: «Hem d’anar a les assemblees, on debatem qüestions del dia a dia, dels usos dels espais comuns i altres aspectes pràctics, i també hem de participar en una comissió (en tenim de cures, manteniment i arquitectura, economia, espais comuns, comunicació…)», expliquen la Martha i la seva veïna Laura Vinuesa. 

Però, com és viure a Cirerers? La Martha explica que a ella li recorda la sensació de viure al poble: «Baixes a la plaça i sempre pots fer un cafè amb alguna de les veïnes, te les trobes a l’economat social, pots compartir com t’ha anat el dia al vespre a les terrasses. Si necessites qualsevol eina o ajuda, la tens de seguida. És el que jo volia, no sentir-me sola i formar part d’aquesta xarxa de solidaritat». La Laura, que comparteix replà amb la Martha, també destaca la convivència entre veïnes: «Jo estic molt contenta. La convivència entre veïnes és molt agradable i ens fem companyia. Sabem que podem comptar entre nosaltres i això és un oasi en una societat on la gent no té temps d’aturar-se. Sostre Cívic ens ha salvat del mercat salvatge de l’especulació i estic molt agraïda per això», conclou. 

En el conjunt del país, Sostre Cívic suma més de 1000 sòcies i, amb Cirerers, gestiona actualment 6 projectes en convivència que inclouen 86 habitatges i un total de 100 persones sòcies. A més a més, està desenvolupant 11 projectes, que afegirien 200 habitatges i més de 100 sòcies durant els pròxims anys.