«És important poder diferenciar entre necessitat real i caprici» Entrevista a Opcions

Black Friday, regals de Nadal, rebaixes d’hivern, descomptes irressistibles… I tot això en un context d’escalada de preus sense precedents. Són temps difícils per als consumidors i consumidores que volem esquivar les compres compulsives. Per sort, comptem amb cooperatives com Opcions, que ens ajuden a trobar alternatives i formes de consumir més respectuoses social i ambientalment.

Arriba el Black Friday i les festes de Nadal i tot són ofertes i cartells lluminosos: “compra, compra, compra!” Com hem de resistir la temptació? 
Anticipar-nos i ser conscients que som l’objectiu de tots aquests missatges i descomptes aparentment irresistibles ja és un gran pas, perquè ens posa en alerta. Per no caure en la temptació o comprar coses pel simple fet que estan rebaixades -i no perquè les necessitem-, podem utilitzar diverses estratègies, però la majoria d’elles impliquen pensar abans de fer, per obvi que sembli. Un exemple seria, quan estem a punt de comprar, preguntar-nos “De l’1 al 10, quant necessito això?”, és una manera de dimensionar la necessitat i detectar possibles capricis. Una altra cosa que podem fer és informar-nos, llegir, veure què en diuen, del Black Friday i de les compres compulsives, les veus més crítiques amb el consumisme. Segons quins arguments -com per exemple la gran quantitat de residus que es generen aquests dies, com de contaminant és la indústria de la moda, etc.- ens poden ajudar a tirar enrere una compra innecessària. I no hem d’oblidar revisar la qualitat d’allò que volem comprar; les empreses no volen perdre diners, per tant, sospitem dels baixos preus i els grans descomptes. D’altra banda, però, també és important no criminalitzar la gent que es troba en una situació econòmica vulnerable o precària i aprofita per comprar en aquestes dates, ja que un descompte pot suposar un alleujament a final de mes. El que és important és poder diferenciar entre necessitat real i caprici.

I parlant de temptacions… La taula familiar ben parada i ben assortida d’embotits, xai al forn i altres viandes gens eco-friendlys. Potser convé que ens recordeu bons motius per reduir el nostre consum de carn.
En aquest article ho expliquem molt bé, però us faré un resum:
En primer lloc, per mitigar el canvi climàtic. El consum de carn contribueix a l’escalfament global. La seva cadena productiva és responsable d’un 14,5% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. En segon lloc, per no acaparar terreny agrícola. Un terç de les terres agrícoles del món es destinen a produir aliments per al bestiar (cereals i oleaginoses, principalment soja). També per evitar prats de pastura. Per exemple, al Brasil, el 62,2% de la superfície del país desforestada s’usa com a prats per a pastura. I estem parlant de la selva tropical més gran del món.

Reduir el consum de carn també serveix per estalviar aigua i energia. Un exemple: per produir un quilo de carn de vedella calen 15.400 litres d’aigua. I per últim, però no menys important, per tenir cura de la nostra salut. Ens referim a l’abús de la carn vermella, a menjar carn d’animals tractats amb grans quantitats d’antibiòtics i fàrmacs, etc.

Tornant al tema dels regals, és molt fàcil fer un clic i rebre a casa tota mena d’objectes en dos dies. És més feixuc apostar pel consum responsable. Per què val la pena optar per aquest?
Perquè ens hi va el planeta i la vida al nostre poble o ciutat. Cada vegada s’està prenent més consciència de l’impacte del nostre consum; no és una qüestió de moda, és una qüestió del futur que deixem a les properes generacions, però també de present. No fa massa, a l’escola, s’estudiava que un dels efectes del canvi climàtic era la supressió de les estacions intermèdies (primavera i tardor). Això ja està passant, ho hem vist ara, que hem passat de la màniga curta a l’abric en dos dies. I si algú és pregunta quina relació hi ha entre el canvi climàtic i el consum, la resposta és “molta”. Perquè uns alts ritmes de consum requereixen uns alts ritmes de producció i distribució; per tant, fer un clic, en realitat, no és una acció innòcua, fàcil i sense importància, en realitat és molt perillosa perquè no veiem tot el que desencadena.
I això que optar pel consum responsable és més feixuc, és relatiu. De fet, penso que no és veritat. Si el que considerem “feixuc” és comprar, una de les claus del consum responsable és, precisament, reduir el consum i les compres. Potser no cal que dediquem tant temps a consumir, plantegem-nos-ho. És per això que també diem que practicar el consum responsable no només té un impacte en com consumim, sinó també en com vivim.

Si algú és pregunta quina relació hi ha entre el canvi climàtic i el consum, la resposta és “molta”


Ens fiquem en un altre jardí…Hi ha qui pensa que apostar pel consum conscient és cosa de gent benestant, que tot allò eco i sostenible és més car. Què en penseu?
Una de les fundadores de la Revista Opcions, la Montse Peirón, diu que si practicant el consum conscient ens gastem més diners, vol dir que alguna cosa estem fent malament. També és important reflexionar sobre què entenem per “car”. Una samarreta feta amb unes condicions dignes per a les seves treballadores segurament costarà més diners que una samarreta que s’ha fet vulnerant els drets de les treballadores (un exemple el tenim en el cas de SHEIN, que ens han explicat fa poc les companyes de Roba Neta). És clar, que pagarem més; i no ha de ser així? Ens hem de qüestionar i preocupar si veiem samarretes a 10 euros que, a més, venen de l’altra punta del món, perquè no les estem comprant a un preu just. El que és “car” és vestir-nos amb el patiment de qui ens confecciona la roba.
Dit això, tornem al que ja hem comentat. La primera clau del consum conscient és reduir el consum. En alguns casos no podrà ser, però en molts sí: és necessari tenir 5 parells de pantalons? Si només en tenim un parell, per exemple, ens podrem permetre pagar més per ells (i segurament pagar un preu just). I això passa en altres àmbits de la vida. En la mobilitat, per exemple. És cert que molta gent necessita el cotxe per desplaçar-se, però d’altra gent pot recórrer fàcilment al transport públic, a la bicicleta… En aquests casos, és més econòmic deixar el vehicle privat.

I què diríeu a qui pensa que això del consum sostenible és un esforç innecessari si no va de la mà de polítiques que ho promoguin a gran escala?
Doncs que té una part de raó, però una part. No s’hi val a rentar-se les mans. És important parlar de corresponsabilitat. Com a consumidores tenim unes responsabilitats, però també hem de comptar amb garants que ens permetin consumir d’una manera responsable. El cas dels residus, per exemple, és molt evident: com a consumidores podem triar evitar el màxim de residus en les nostres compres (comprant a granel, evitant els productes d’un sol ús, etc.), però ens ho han de posar més fàcil, prohibir determinades pràctiques i tirar endavant lleis ambicioses que posin el focus en la prevenció dels residus, que és fonamental. D’altra banda, practicar el consum responsable també ajuda a sensibilitzar, a visibilitzar els problemes que necessitem resoldre com a societat, per això és important posar el micròfon a la gent i a entitats que el practiquen, perquè de mica en mica vagi corrent la veu i així aconseguim fer més pressió perquè es creïn aquestes polítiques i lleis necessàries.

Per on ens aconsellarieu començar el nostre canvi de model de consum? Quines eines tenim com a aliades?
Sempre diem que és preferible començar per allò més fàcil o que ens faci menys mandra. Potser canviar de banc se’ns fa una muntanya; d’acord, deixem-ho per més endavant i ara ens centrem, per exemple, en comprar fruita i verdura de temporada, que, generalment, no requerirà cap esforç extra. Un recurs que va bé és proposar-se un repte o canvi cada mes, així poses el focus en una sola cosa, et dones prou temps per assumir el repte i vas tenint petites satisfaccions al llarg de l’any, perquè assolir els reptes agrada, t’empodera i et produeix satisfacció. També animem a fer aquests canvis en companyia: un amic, algú de la família, de la feina… sempre és més plaent, pots compartir idees, coses que has vist o llegit, i el canvi o repte es converteix en un punt d’unió amb aquesta persona.

De vegades, fins i tot les persones més conscienciades poden actuar de forma contradictòria. Al vostre Instagram ho exemplifiqueu de manera molt original amb la Consumidora Patata. Qui és aquest personatge?
Sí, les contradiccions són una de les grans crítiques que se solen rebre quan practiques el consum conscient, vinguin d’algú altre o, fins i tot, de tu mateixa: “Per què vas amb avió, si pateixes el canvi climàtic? Com és que no recicles l’orgànica? Per què compres al supermercat?…”. És ben normal tenir contradiccions, el problema és quan en són moltes, que ens poden generar frustració.
Vam decidir crear la Consumidora Patata per tenir un referent real, com nosaltres mateixes. A vegades, els referents que tenim són personatges molt allunyats i això els converteix en ídols, en algú que idealitzem i que és perfecte en el nostre imaginari. Però la perfecció no existeix i, alhora, vam pensar que seria interessant tenir un referent que ben bé podria ser qualsevol de nosaltres: algú que té uns valors, una manera de pensar i de veure el món i que, generalment, actua d’acord amb tot això, però no sempre. I així va néixer la Consumidora Patata. De totes maneres, no ens volíem centrar només en les “patatades”, és a dir, en allò que fa “malament” (segons el nostre criteri), i per això vam incorporar idees sobre com podria millorar o revertir l’error. D’aquesta manera tenim un personatge que de vegades actua de manera qüestionable i plantegem possibles solucions que l’ajudarien a millorar.

Per últim, escoltem contínuament notícies sobre el futur col·lapse i sembla que hi ha poca cosa a fer per evitar-lo. Podem acabar amb algun missatge esperançador?
Sí. De fet, aviat publicarem el darrer quadern que, tal com va escollir la nostra base social, tractarà del col·lapse. Però l’hem titulat “Davant el col·lapse”, precisament per veure què podem fer per evitar-lo. En la mateixa línia, el 13 de desembre inaugurem a la Lleialtat Santsenca una exposició que hem anomenat “Benvinguts a la fi d’un món i al naixement d’un altre”. A Opcions sempre diem que som optimistes perquè podem canviar moltes coses. L’economia social i solidària, per exemple, és una mina d’alternatives que ens poden ajudar a revertir la situació. El missatge esperançador és que la societat cada vegada pren més consciència, tot i que potser falta una empenta final per acabar de motivar la voluntat de canvi de manera generalitzada, perquè a nivell individual ja hi ha molta gent que ha triat un camí per remoure i canviar coses. I el consum és una bona eina que cal activar com a palanca de transformació social.