L’exclusió i els privilegis en el món cooperatiu

Una reflexió col·lectiva sobre com el cooperativisme i l’ESS es relaciona amb les comunitats minoritzades

Com ja us hem anat explicant, el Grup ECOS hem iniciat el projecte Intercooperem juntes amb dos objectius principals: d’una banda, millorar la cooperació entre les sòcies del grup que es troben en diferents micropols i aquelles que tenen la seu al carrer Casp i, de l’altra, generar debat i conèixer els punts de vista de les sòcies del grup pel que fa a diversos aspectes.

En la segona sessió del programa, vam voler aprofundir sobre comunitats minoritzades i ESS amb les cooperatives DiomCoop i Trèvol. DiomCoop és una cooperativa d’iniciativa social que vol donar resposta a les necessitats d’inclusió laboral de persones immigrants en situació de vulnerabilitat. Trèvol és una cooperativa de missatgeria i neteja amb sensibilitat ecològica i social. 

Deu cooperatives del grup vàrem participar en la sessió, que va tenir lloc a la Nau Bostik i va comptar amb la dinamització de Fronteres Invisibles, una entitat formada per educadores que lluiten per acabar amb el racisme tot ajudant a comprendre el fenomen de les migracions. 

Durant la trobada, vam treballar algunes dinàmiques per pensar sobre la relació entre les persones que formen part de comunitats immigrants i de base amb la resta de persones de les organitzacions, posant el focus en els sentiments que desperten aquestes relacions. El debat va propiciar diverses reflexions, en alguns casos individuals i, en altres casos, com a col·lectiu de l’ESS. Us fem un recull de les principals qüestions sobre les quals vam reflexionar:

Cinc qüestions per reflexionar sobre comunitats minoritzades en el cooperativisme i l’ESS

1) Tot i que es parla sovint d’una ESS diversa, la realitat és que també dins d’aquest model existeixen exclusions i privilegis, que venen determinats per factors com el país d’origen, la cultura o la llengua, entre molts altres. Davant d’això, cal preguntar-nos: Tot i promulgar la diversitat com a valor clau del cooperativisme, s’espera que les persones immigrants s’adaptin completament al funcionament o cultura de la cooperativa o es fa un esforç per comprendre les seves necessitats i perspectives? 

2) Quines són les barreres amb què es troben les persones immigrants a l’hora de trobar llocs de feina qualificats? Totes les participants en la sessió coneixem companyes migrades que fan tasques de neteja o de cures, tot i tenir altres passions o habilitats i fins i tot formació superior en altres àmbits. Això passa perquè les opcions per a aquestes persones són reduïdes i perquè, en molts casos, tot i tenir titulacions en els seus països d’origen, aquestes no estan homologades a Catalunya. Com podríem revertir aquesta situació i valorar altres aspectes més enllà dels títols a l’hora d’incorporar persones immigrants a les nostres cooperatives?

3) Les estructures de poder no sempre són visibles. Com apunta l’activista Peggy McIntosh “El privilegi és com una motxilla invisible de recursos no merescuts dels quals els privilegiats no són conscients”. En aquest sentit, convé revisar aquestes estructures de poder també existents en el marc del cooperativisme: En quin perfil de persones recauen la majoria de les decisions que es prenen? Quines veus s’escolten més? Quines estan silenciades? Ser-ne conscients és el primer pas per començar a garantir la participació efectiva de persones migrades i racialitzades, no només com a usuàries o beneficiàries, sinó com a sòcies actives i amb veu pròpia.

El privilegi no és només tenir poder dins l’estructura social,  sinó no ser conscients que el tenim

4) Cal entendre el racisme com un fenomen sistèmic i interseccional que travessa també les pràctiques econòmiques i socials. Durant la trobada vam reflexionar sobre com les diverses formes d’opressió i desigualtat es creuen i s’influeixen mútuament en la vida de les persones. És a dir, no vivim el racisme (però tampoc el masclisme, la pobresa o l’LGTBI-fòbia) de manera aïllada, sinó que sovint aquestes exclusions es poden superposar i generar situacions úniques de discriminació o privilegi, que cal revisar amb deteniment i tenint en compte tots els factors que les provoquen.

5) Una de les principals dificultats amb què es troben les persones nouvingudes és la manca de xarxes de suport extern, tant en l’àmbit personal com en l’institucional. Quin paper ha de tenir la cooperativa o entitat en aquest aspecte? Dediquem prou temps o espai a les cures de les persones immigrades i les acompanyem, no només emocionalment, sinó des d’un aspecte més burocràtic? Parlem d’aspectes com la regularització, el permís de residència i, en definitiva, l’accés als drets més elementals. 

Us convidem a pensar-hi, tan individual com col·lectivament i a revisar i canviar les pràctiques en les organitzacions per canviar aquesta realitat. Només així podrem caminar cap a unes cooperatives més justes i diverses.