L’ESS a Catalunya amb mirada australiana. Entrevista a Emma Lees

A les persones que esteu llegint aquest article possiblement us resulta familiar el nom d’Emma Lees. L’Emma és una investigadora australiana que ens ha visitat en diverses ocasions per conèixer de prop l’ecosistema de l’economia social i solidària a Catalunya. Ha participat a diferents FESC, ha format part de la incubadora de Labcoop i ha entrevistat moltes persones d’ECOS i d’altres pols i projectes cooperatius. El resultat de tots aquests mesos d’investigació és la tesi The Catalan co-operative movement (1975-2019): generating ethical enterprises and quality of working life in service-sector professions (El moviment cooperatiu català [1975-2019]: la generació d’empreses ètiques i qualitat de vida professional en el sector dels serveis). La tesi segueix l’evolució del moviment cooperatiu i l’economia solidària a Catalunya de 1975 a 2019, un moviment que proposa un model transformatiu de desenvolupament basat en valors com la democràcia, la igualtat, la justícia social i econòmica i la sostenibilitat.

En aquesta entrevista, l’Emma ens explica què la va motivar a voler investigar sobre l’ESS a casa nostra i quins aprenentatges destaca de tot aquest procés. 

Com comença el teu interès per l’ecosistema del cooperativisme a Catalunya? 

Va ser per diverses raons. Una d’elles va ser el desig de saber més sobre alternatives als models més convencionals, és a dir, models capitalistes, burocràtics i jeràrquics. Alguns membres de la meva família, així com amigues, han tingut experiències negatives durant la seva vida laboral (males pràctiques de gestió, “bullying”, manca de veu i participació en la presa de decisions…). Des de petita, aquestes experiències han influenciat la meva visió del món de treball.

Què et va inspirar per escriure la teva tesi sobre aquesta temàtica?

Jo havia estat estudiant col·lectius del sector cultural i tenia curiositat pels models cooperatius. El novembre del 2014, quan vaig començar a buscar cooperatives de treball per Internet, Catalunya va sorgir com un lloc amb fortes tradicions cooperatives i pràctiques contemporànies. Vaig decidir visitar Barcelona ​​per veure si podia aprendre’n més.

Durant molts anys, vaig ser sòcia d’una cooperativa de consum i sempre havia conviscut amb altres persones a cases compartides (compartir el lloguer d’una casa amb altres és una forma comuna de viure a Sydney, especialment quan ets més jove), però volia anar més enllà de l’habitatge i el consum, m’interessava saber més sobre el cooperativisme al món del treball i de l’empresa.

I així vas decidir començar un treball de camp per conèixer el territori 

Sí, la tesi està basada en entrevistes qualitatives a quaranta-dues persones de vint-i-dues cooperatives de treball de Barcelona i entorns. L’anàlisi va comparar les experiències d’arquitectes, professionals legals, financers i organitzatius; sociòlogues; economistes; escriptores i periodistes; professionals d’informàtica i multimèdia; músiques i mestres de música; i tècniques audiovisuals. 

Quin era el punt de partida?

La tesi va seguir dues línies de recerca diferents. La primera analitza com aquestes professionals del món dels serveis han acabat veient l’autogestió cooperativa com una forma viable i positiva d’ordenar les vides professionals, sobretot en el context de la crisi laboral que va començar el 2008. La segona línia de recerca analitza com les participants afronten les tensions que es generen quan intenten mantenir els seus valors ètics i alhora assolir un seguit d’objectius (socials i econòmics) i perseguir la qualitat laboral en el context d’un mercat capitalista que sovint és hostil.

Què és el que més t’ha sorprès durant la teva investigació?

Va ser una sorpresa amable trobar tantes persones involucrades en el cooperativisme a Catalunya i descobrir que aquestes han arribat al cooperativisme i l’ESS des de trajectòries i ocupacions tan diverses. Des del meu entendre, hi ha un compromís amb els valors i principis compartits i una diversitat d’experiències, coneixements, habilitats i punts de vista que contribueixen a consolidar l’ESS catalana. Recordo haver llegit sobre experiències de cooperativisme a Nexe, anys enrere. Després vaig experimentar una cosa semblant en un grup a Sydney. Va ser tranquil·litzador saber que, en el fons, totes estem immerses en processos que són molt humans i que transcendeixen la temporalitat i la geografia.

A grans trets, com definiries el moviment de l’ESS a Austràlia?

El Business Council of Co-operatives and Mutuals informa que hi ha més de 2000 cooperatives i mutualitats actives a Austràlia, amb una base de sòcies de més de 31 milions de persones. Les grans cooperatives i mutualitats operen en agronegocis, serveis de mobilitat (assistència en carretera), assegurances de salut, així com serveis financers (inclosos bancs que són propietat dels seus socis). La Federació de Cooperatives reuneix cooperatives en diversos sectors, on s’inclouen els serveis de cures, els serveis de taxi i l’agricultura regenerativa.

A diferència de Catalunya, no hi ha gaires escoles cooperatives. Un exemple és Currambena, una escola primària gestionada democràticament. Tampoc no hi ha gaires cooperatives de treball. Actualment, només hi ha unes 20 cooperatives de treball a Austràlia.

Hi ha una xarxa de cooperatives de consum d’aliments. Soc sòcia de la cooperativa de consum d’aliments Alfalfa House. Dues cooperatives més de consum d’aliments de llarga trajectòria són Blue Mountains food co-op i Manly food co-op. 

Common Equity és un organisme principal per a les cooperatives d’habitatge a NSW (un estat d’Austràlia). Desenvolupa habitatges comunitaris a 25 àrees i administra més de 500 propietats.

On visc, a Sydney, hi ha diversos horts comunitaris. El Wilkins Green community garden és part d’una escola primària i els nens i les nenes i les seves famílies, així com la comunitat, poden involucrar-se per aprendre sobre el cultiu d’aliments, el compostatge, i la regeneració de la terra i plantes.

Què t’emportes de l’experiència que ha suposat fer la teva tesi?

Les visites com a part de treball de camp a Barcelona també van ser part fonamental de l’experiència de la tesi. Vaig participar a tallers, a la FESC, a estArter, i  a altres formacions. Tot aquest aprenentatge encara és present a la meva vida quotidiana. De l’experiència d’escriure la meva tesi sobre el cooperativisme i l’ESS a Catalunya m’enduc molta inspiració. 

Com segueix el teu camí ara que has acabat la tesi?

Havent acabat el llarg viatge de la tesi, que va ser força aïllat, ara és un moment d’involucrar-me i aplicar aquest aprenentatge d’una manera diferent. És hora d’unir-me a altres i aprendre més sobre el cooperativisme i l’ESS a Austràlia. Inspirada per gent a Barcelona, ​​estic estudiant dret (a temps parcial i amb un enfocament en dret empresarial i laboral) i segueixo treballant de manera voluntària en la investigació i en altres projectes de cooperativisme.