“Les finances ètiques no financen projectes que vulnerin els drets humans, socials i ambientals”

Amb motiu de la presentació del Baròmetre de les Finances Ètiques 2024, parlem amb Guillem Subirachs —de l’Associació FETS. Acompanyeu-nos per conèixer millor les finances ètiques,  activitats financeres que impulsen una economia orientada a la transformació social.

Com expliqueu què són les finances ètiques a algú que no sap de què va això?

Les finances ètiques són una alternativa al sistema financer convencional que posa les persones i el medi ambient al centre. Mentre que la banca convencional prioritza els
beneficis econòmics, les finances ètiques també tenen en compte l’impacte social i ambiental dels projectes que financen i ho tenen en compte en tot allò que fan. A més, ho
fan amb transparència i fomentant la participació.

En aquestes entitats, saps exactament on van els teus diners, i moltes funcionen de manera cooperativa. Això significa que les persones sòcies no només són clientes, sinó que també tenen veu i vot en les decisions, independentment de quants diners hi hagin aportat. A FETS, sovint utilitzem la frase “Que els teus diners pensin com tu”. Aquesta idea resumeix perfectament què són les finances ètiques: entitats que cobreixen les necessitats financeres del dia a dia i que destinen aquests diners a projectes transformadors que milloren la vida de les persones i protegeixen el planeta.

Avui en dia “finances ètiques” sembla un oxímoron…

Pot semblar-ho, però no ho és. De fet, en els seus orígens el negoci bancari tenia moltes de les característiques que ara associem a les finances ètiques. Però durant el segle XX, el sistema financer va anar perdent aquest caràcter social per centrar-se en el lucre i l’acumulació de beneficis. Les finances ètiques no són una excepció estranya, sinó una proposta coherent amb aquests orígens. A més, no es tracta d’iniciatives aïllades: fa dècades que existeixen i s’estenen arreu del món. Per exemple, a Europa formen part de xarxes com FEBEA (Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius) o la GABV (Aliança Global per una Banca amb Valors), que agrupen entitats amb aquesta mateixa filosofia.

Quins àmbits inclouen les finances ètiques? Perquè no parlem només de banca…

Quan parlem de finances ètiques anem més enllà de la banca. Dins el sistema de finances ètiques hi ha iniciatives i projectes de diferents tipologies i dimensions que permeten que les finances ètiques estiguin presents en àmbits locals i també internacionals. D’entrada, quan parlem del sector bancari ens referim a entitats regulades pel Banc d’Espanya que ofereixen serveis bancaris habituals, com pagar rebuts, fer transferències o domiciliar ingressos.

Per altra banda, hi ha les entitats no bancàries: bàsicament són cooperatives de crèdit, associacions o fundacions que no estan regulades pel Banc d’Espanya però que també ofereixen serveis financers, com préstecs, estalvi o inversió. Per tant, són entitats on demanar préstecs o dipositar els estalvis perquè, a la vegada, ajudin a altres projectes transformadors. I, per acabar, dins de les finances ètiques també tenim entitats del sector assegurador que disposen del segell EthSI, una certificació que hem impulsat des de l’Observatori de les Finances Ètiques i que ens serveix per valorar el grau de transparència i bones pràctiques que duen a terme les companyies asseguradores, els gestors asseguradors i els productes que comercialitzen.

Des de FETS vam impulsar el web dineretic.org per explicar amb detall cada una de les entitats que hi ha en aquestes categories i el ventall de productes i serveis que ofereixen.

Quins criteris utilitza la banca ètica per decidir on invertir o a qui concedir finançament?

Deixa’m començar responent quins projectes segur que no es recolzen ni s’inverteixen des de les finances ètiques. No financen projectes que vulnerin els drets humans, socials i ambientals. És a dir, no trobareu entitats de finances ètiques associades a l’especulació immobiliària i als milers de desnonaments que hi ha cada any, ni a la base de dades internacional de Banca Armada, ni a cap dels estudis internacionals que parlen dels lligams dels grans bancs internacionals amb els combustibles fòssils – com Banking on Climate Chaos o la desforestació de l’Amazones o com la llista Forest 500-. Tots els recursos de les finances ètiques es destinen a l’economia real, arrelada al territori, amb l’objectiu de donar suport a iniciatives que generin un impacte positiu i transformador.

A partir d’aquí, ara sí que responc més concretament la teva pregunta. A l’hora d’establir criteris específics, cada entitat té els seus propis mecanismes i sistemes d’avaluació però tots segueixen dues premises comunes. La primera, com ja he anat repetint, és que els projectes contribueixin a fomentar un impacte social, comunitari, cultural, o ambiental positiu. I això habitualment s’analitza des de diversos aspectes, des de la creació d’ocupació que tenen, l’arrelament territorial, la perspectiva feminista o com contribueixen a combatre la situació d’emergència climàtica que vivim. La segona premissa és la viabilitat econòmica. Tot i l’impacte social, les entitats de finances ètiques avaluen si els projectes poden retornar els diners per assegurar que es pugui continuar finançant altres iniciatives transformadores.

Acabeu de publicar el Baròmetre de les Finances Ètiques. Tothom pot consultar les dades, però quina és la que més us ha sorprès a vosaltres?

Amb el baròmetre d’enguany hem volgut visibilitzar especialment que el sistema de finances ètiques va més enllà d’un ús ètic dels diners. És a dir, que impulsa una economia productiva orientada a la transformació social, posant un èmfasi especial en sectors estratègics com l’energia, l’habitatge, les cures i l’alimentació. Una dada que sempre ens agrada destacar és la capacitat de les finances ètiques per impulsar milers de projectes transformadors any a any. Això ja no ens sorprèn però no volem deixar passar cap oportunitat per posar en valor el prop de 1.900 milions d’euros en forma de préstecs destinats a projectes arrelats al territori i amb una clara vocació de transformació social

També és rellevant el baix nivell de morositat. 

Sí, el nivell de morositat se situa al voltant de l’1,5% any rere any i està molt per sota de la banca convencional. Això ens indica que les finances ètiques no només finances projectes amb un compromís social clar sinó que aquests són econòmicament viables. I en part també és gràcies al paper que tenen les pròpies entitats de finances ètiques, que no només aporten els diners sinó que acompanyen els projectes finançats des de l’empatia i la corresponsabilitat.

Veiem que l’habitatge és un dels sectors més finançats. Quina mena de projectes s’han impulsat?

Segons les dades recollides pel Baròmetre, 1 de cada 4 euros prestats per les entitats de finances ètiques el 2023 va ser per a projectes d’habitatge. Els projectes finançats d’aquest àmbit responen a una àmplia varietat de fórmules. La més destacada està representada per les cooperatives en cessió d’ús, que aposten per projectes col·lectius que s’allunyin de l’especulació. Però també es van finançar iniciatives municipals per impulsar habitatge social i entitats que treballen per oferir alternatives a persones en situació de vulnerabilitat. A més, es van recolzar projectes d’arquitectura sostenible, amb construccions que prioritzen materials ecològics i alta eficiència energètica. Tots aquests models tenen les seves particularitats, però crec podríem establir com a tret comú que contribueixin a transformar un model d’accés a l’habitatge cada vegada més
excloent cap a una direcció més justa.

El baròmetre inclou un format nou: Històries rere les dades. Explica’ns-ho una mica.

El Baròmetre de les Finances Ètiques el presentem des de l’any 2008 i té un paper clau en situar l’estat del sector a nivell global. Però les dades agregades, a la vegada, poden amagar històries reals de canvi i transformació que han permès des de fa anys les finances ètiques. Per això, l’any passat vam decidir fer un pas més i connectar aquestes xifres amb la realitat més precisa, explicant una a una històries reals que hi ha darrere d’aquests grans números. Així va néixer el format “Històries rere les dades”, un web on visibilitzem exemples concrets de projectes que les finances ètiques han fet possibles.

 Alguna història que vulguis destacar?

Us convido a llegir-les totes, però especialment qualsevol que estigui vinculada a l’habitatge, que és on enguany hem volgut posar el focus.Per això la presentació del Baròmetre 2024 va ser a Cirerers, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús ubicada a Roquetes i vinculada a Sostre Cívic que va rebre finançament de Fiare i ha estat acompanyada també per Arç Cooperativa.

Però just davant de Cirerers, a Roquetes, també hi la cooperativa feminista La Morada, finançada per Coop57, i també la podeu conèixer més a través d’aquest portal. O altres projectes com Som Tribu, un projecte cooperatiu finançat per Coophalal, ubicat a Navata. També cal destacar la trajectòria de la Cooperativa Obrera de Viviendas, al Prat de Llobregat, que porta dècades oferint habitatge digne i sostenible. Però les finances ètiques no només financen projectes aquí, sinó que també tenen un impacte internacional, especialment a través de microcrèdits. Un bon exemple és Hábitat per la Humanidad, a El Salvador, que ha rebut finançament d’Oikocredit i treballa per
garantir un accés digne a l’habitatge.

Per acabar, quin és el vostre horitzó? Què li demaneu al 2025 en relació amb les finances ètiques?

El nostre horitzó és el de seguir enfortint l’ecosistema de les finances ètiques, com a engranatge imprescindible per projectes transformadors i per l’ESS. El creixement del sector els últims 10 anys ha estat espectacular però necessitem ser més persones i entitats que participin i confiin en les finances ètiques. Per al 2025, volem que més entitats de l’ESS facin aquest pas, ja sigui a través de l’operativa bancària, dipositant estalvis, realitzant inversions o contractant productes asseguradors ètics.