Comunicació, equitat, un hort i molta il·lusió. L’Apòstrof fa 30 anys
Imagineu-vos una empresa que dedica 300 hores l’any a projectes socials. Una empresa amb una política retributiva caracteritzada per l’equitat salarial. Una empresa que integra les noves tecnologies, però amb criteri i responsabilitat. Aquesta empresa existeix. És una cooperativa. Es diu l’Apòstrof. I acaba de fer trenta anys.
L’Apòstrof és una de les cooperatives de comunicació més veteranes que hi ha ara mateix a Catalunya. Amb una trajectòria molt sòlida, és referent en comunicació participativa, en campanyes de sensibilització, en identitat i relat de marca, i en llenguatges accessibles. Com s’ho ha fet, per sobreviure en un entorn tan hostil i en un sector tan canviant? Aquestes són algunes de les claus que expliquen la seva trajectòria:
1. Creixement lent i sostingut
2. Diversificació de serveis i clients
3. Decisions econòmiques encertades
4. Compromís social
5. Aposta per l’economia social i solidària
6. Equip cohesionat i amb talent
7. Il·lusió
8. Mesures de conciliació, equitat salarial i comunitat en transició
Els orígens de l’Apòstrof
Santa Coloma de Gramenet, principis dels anys noranta. La Carme Giménez i el Jordi Garcia són mestres de català i estan fartes de treballar al Consorci de Normalització Lingüística. Fermes defensores de l’autogestió, decideixen muntar una cooperativa, però abans necessiten dues coses: un coixí econòmic –per això s’estan uns anys estalviant mensualment 25.000 pessetes del seu sou– i un tercer còmplice per a l’aventura. Aquest paper l’assumirà ben aviat l’Antònio Garcia.
A finals dels noranta, l’Apòstrof ja és una realitat i les tres sòcies fundadores es reuneixen cada matí en un bar de la ciutat per repartir-se les feines. Aquells primers anys, l’Apòstrof ofereix sobretot serveis lingüístics i de maquetació. També comença a fer xarxa amb altres cooperatives i entitats del cooperativisme, com la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya –aleshores encara no existia l’FCTC– i la Fundació Roca i Galès. Mensualment s’encarrega d’editar la revista alternativa Illacrua, de la qual formen part la majoria de persones de la cooperativa, i això permet que estigui connectada amb altres iniciatives socials transformadores.

Les primeres sòcies de l’Apòstrof
El 1998, la cooperativa ja té local: un entresol del carrer Bailèn de Barcelona, tocant a ronda Sant Pere. I a partir d’aquí, comença a enlairar-se. Els anys següents, s’incorporen moltes professionals més: periodistes, lingüistes, dissenyadores i una administrativa per posar ordre a la comptabilitat. A poc a poc, va ampliant els seus serveis: l’Apòstrof corregeix, tradueix, escriu, edita llibres i revistes, dissenya logotips i s’encarrega de la identitat gràfica de nombroses organitzacions. En deu anys, l’Apòstrof es converteix en una cooperativa de deu sòcies i nombroses col·laboradores.
La majoria de sòcies participen d’una manera o altra en moviments socials com ateneus, cooperatives de consum, mitjans de contrainformació, entitats de suport a la població immigrada, col·lectius feministes, moviments com l’antiglobalització, campanyes contra la guerra o contra l’Europa del Capital, fòrums socials com el de Porto Alegre, etc. El 2002 neix la Xarxa d’Economia Solidària, amb la qual l’Apòstrof es vincula de seguida.
L’Apòstrof i el Grup ECOS
El setembre de 2011, l’Apòstrof i sis cooperatives més –Arç, Barnaciber, Etcèteres, Exlibris, Trèvol i Cos– constitueixen el Grup ECOS. I el 2012, moltes d’aquestes cooperatives i altres entitats amb valors afins a l’economia social i solidària, s’instal·len al local del carrer Casp, 43. És un moment de canvi i d’il·lusió que esdevindrà un punt d’inflexió en la trajectòria de l’Apòstrof. El local del carrer Casp, a més de ser un espai de treball, esdevé un espai de socialització, d’intercooperació i d’enriquiment en molts sentits. En poc temps, l’Apòstrof sofistica els seus serveis gràfics i de comunicació, s’encarrega de campanyes cada vegada més creatives i amb més repercussió social i comença a guanyar licitacions per a ajuntaments. Continua vinculada a la XES, on participa en diverses comissions, a la FCTC i a entitats de finances ètiques com Fiare o Coop57. També incorpora a l’equip dos perfils nous, un economista i una tècnica de projectes, per tenir més solidesa.

Una de les festes del Grup ECOS
Els anys següents són frenètics. A més de treballar, el 2017 les sòcies de l’Apòstrof i el dibuixant Jaume Capdevila (Kap) impulsen Illegal Times, una publicació que denuncia els atacs contra els drets civils i polítics que s’estaven produint a Catalunya arran de l’1 d’octubre. El 2018 l’Apòstrof crea el Crucrucru, un festivalet de comunicació, pensament crític i transformació social que reflexiona sobre diversos aspectes de la comunicació.
I a partir de l’any 2020, l’equip de lingüistes de l’Apòstrof s’especialitza en l’accessibilitat en el llenguatge i publica tres guies –Català inclusiu i natural; Català planer, 123 recomanacions, i la Guia de comunicació fàcil per a l’administració pública, aquesta darrera juntament amb el TEB– per contribuir a fer efectiu el dret de tothom a entendre i ser entès, la qual cosa la posiciona com una de les organitzacions referents en llenguatge planer i lectura fàcil.
Conciliació, sous i comunitat en transició
A més de totes aquestes iniciatives, internament l’Apòstrof es dota d’un reglament de règim intern on explicita les seves mesures de conciliació –amb uns avantatges que la majoria d’empreses convencionals no tenen– i la seva política retributiva, en què destaca l’equitat salarial –el sou de les sòcies depèn de la seva jornada laboral, però també de les seves necessitats econòmiques.
Alhora, l’Apòstrof es constitueix en comunitat en transició per abordar, tant personalment com col·lectivament, la situació d’emergència climàtica i ecològica. Durant uns mesos, les sòcies es formen internament i es fixen uns objectius per reduir la seva petjada ecològica en l’energia, l’alimentació, la mobilitat, les compres i els proveïdors.
Fruit de la comunitat en transició, creen un hort comunitari –l’hort de l’Apòstrof, que es troba a Santa Coloma i que va ser reconegut com una de les Bones idees per canviar el món de la Xarxa Barcelona + Sostenible – i es marquen com a objectiu reduir la jornada laboral a 32 hores. Aquest darrer objectiu es fixa a mitjà termini i estarà condicionat a les circumstàncies econòmiques de la cooperativa.

Treballant a l’hort de l’Apòstrof
En paral·lel, la gent de l’Apòstrof ha viscut tot de canvis en la manera de treballar i en els encàrrecs que han anat rebent. Han vist morir els disquets i han vist néixer Internet; han après sobre optimització web (el famós SEO) i sobre màrqueting digital; han dissenyat i programat un munt de webs, s’han format, s’han actualitzat i -tot i incorporar en el seu catàleg de serveis alguns anglicismes com benchmarking, rebranding o naming- sempre els ha perseguit una sensació, la de no ser prou modernes. Ara, la intel·ligència artificial arriba per destarotar-ho tot. En aquest article podeu llegir com l’estan abordant, aquest nou repte.
I amb aquesta energia l’Apòstrof arriba al 2026. Trenta anys després d’aquelles trobades matinals en un bar de Santa Coloma, l’Apòstrof continua fent allò que l’ha caracteritzat: treballar, autogestionar-se i comprometre’s. En un context marcat per canvis tecnològics accelerats, noves necessitats comunicatives i importants reptes socials i ambientals, la cooperativa afronta el futur amb la mateixa voluntat d’aprendre, innovar i transformar la realitat que aquell llunyà 1996.
Anècdotes i curiositats d’aquests trenta anys
1. El primer local que van tenir compartien pis amb una família.
2. Els primers anys tenien un cronòmetre per calcular exactament el temps que trigaven a fer una feina. L’aturaven cada cop que havien d’anar al lavabo.
3. Algunes setmanes dels primers anys treballaven més de cinquanta hores.
4. La primera comptable que van tenir va “perdre” dotze milions de pessetes.
5. Una nit els van entrar a robar, però com que tenien una entrega important fins ben entrat el matí no van denunciar.
6. Un dia els va visitar un comercial vestit de negre amb un coll blanc: vosaltres sou l’Apòstol, oi?
7. Vam reunir-se amb un candidat a la presidència del Barça per convence’l que convertís el Barça en una cooperativa de consum.
8. El Corte Inglés els va voler encarregar una traducció, però li van fer un pressupost tan alt que va declinar.
9. Per relaxar-se, han sol·licitat més d’un cop els serveis d’un balneari i d’un massatgista que es desplaçava fins al seu local.
10. Mai s’han endeutat amb els bancs.

