COMPANYES DE CASP 43: Mireia Martínez
D’acord, ja fa unes setmanes que no som a Casp, 43, però aquesta secció no podia canviar de nom només per uns mesos, així que —tot i que ara mateix la trobareu entre el teletreball i la presencialitat al Bloc4, on també hi ha altres companyes del Grup ECOS—, avui coneixem la Mireia, tècnica de projectes de LaCoordi, una de les entitats amb qui normalment compartim espai al nostre local del carrer Casp.
“Soc la Mireia Martínez —em podeu dir Mimi— i soc la tècnica de projectes de LaCoordi (La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, entitat conformada per Alternativa3, FETS, Oxfam Intermón, SETEM Catalunya i la XES). Som un equip format per tres superwomans i totes fem una mica de tot, és la màgia de LaCoordi. En el meu cas, principalment em dedico a crear i impartir tallers, coordinar esdeveniments de sensibilització, treballar amb diferents universitats i a altres tasques com fer vídeos per a l’Instagram… coses de ser la Gen Z de la família.
El principal tret del meu caràcter és que soc un cul inquiet i m’encanta el transport públic! Gràcies a la impuntualitat de Renfe m’he acabat moltíssims llibres. Ah! I m’encanta l’animació japonesa.
La meva ocupació preferida és DORMIR! Si soc feliç i estic bé, probablement estaré dormint. Tinc la capacitat d’adormir-me sobre pedres, al mig d’un riu, al cim d’una muntanya… És un superpoder que els meus amics anomenen «cansament acumulat».
El que més m’agrada de treballar a LaCoordi és poder donar forma a projectes amb impacte, l’aprenentatge continu i la sensació de formar part d’aquesta família. Adonar-me que les meves idees es poden transformar en projectes tangibles, envoltada de persones que admiro i en un espai on la idea del cooperativisme es torna un model de vida. Això em dona forces per pensar que, tot i que el món el cremen els rics, el podem reconstruir des de la classe popular.
Per contribuir a millorar el món, jo Aprenc. Entenc. Escolto. Respiro. I busco com donar forma a projectes comunitaris. Convido les meves amigues a formar part del procés de creació i del seu resultat. Treballo des dels somnis, sempre amb humor i alguna cervesa. Intento cultivar, cuidar i mimar la meva comunitat.
Un llibre que recomano… Només un? Em trenqueu el cor. ‘La máquina es tu amo y señor’ de Jenny Chan, Yang i Xu Lizhi, un recull d’investigació, testimonis i poesia sobre les condicions de treball a Foxconn. Un llibre humà, curt i en primera persona.
Fora de la feina em pots trobar el 80% de les vegades amb els meus amics, probablement al carrer. El 20% restant amb els meus amics, fora de Barcelona, perquè no puc amb tanta gent, i encara menys amb aquesta calor!
En una altra vida, m’agradaria ser remeiera, filadora o tintorera natural.
Per a mi, el Grup ECOS significa formar part d’una xarxa que crea un model d’economia diferent, que es mou a la recerca de les necessitats de la societat i que aposta per un nou projecte de vida. Significa adonar-me que no soc l’única que barreja el seu món laboral i el seu activisme envers una economia que pot donar resposta (i la dona) a totes les nostres necessitats. En un món imperfecte, no podem ser perfectes, però sí que podem intentar-ho.
Li tiro la canya a Nusos, com a biòloga i educadora crec que podem fer un bon match;)