COOPERATIVISTES D’ECOS: XAVIER FORTALEZA
Avui us presentem en Xavier Fortaleza, soci d’Arç Cooperativa, una corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària, el món associatiu i les energies renovables.
“El meu nom és Xavier Fortaleza Castañé, tinc 40 anys, i soc soci d’Arç des de fa 7 anys. Abans d’Arç havia treballat en una associació de defensa dels drets de les persones consumidores i a l’administració pública. Quan vaig entrar a Arç, la meva relació amb les assegurances consistia a ajudar les persones que havien patit algun abús a formular una reclamació contra les companyies. Per sort, la cooperativa em va facilitar fer un màster sobre assegurances, que és un àmbit molt peculiar de les finances”.
El principal tret del meu caràcter és que soc una persona més reflexiva que impulsiva, un xic tímida, i m’agrada pensar que empàtica.
La meva ocupació preferida és contribuir a que les entitats amb què treballem i a les quals donem servei, quedin tranquil·les quan els hi resolem algun problema. Conèixer alhora els seus projectes crea vincles molt xulos. A nivell personal, m’agrada sortir amb la família, jugar amb els meus fills, dibuixar, fer una mica d’exercici i -al contrari que als meus fills i fent homenatge al gendre de Marx- a vegades m’agrada avorrir-me.
El que més m’agrada d’Arç és la possibilitat de compartir objectius, neguits, i preses de decisions amb la resta de persones de la coope, que d’alguna forma ens ajuden a aprendre, moltes vegades sobre la marxa. La possibilitat d’explorar noves formes de gestionar-nos, i alhora posar el granet de sorra per seguir picant pedra en la construcció d’una alternativa al sistema econòmic hegemònic actual, però sense pensar que hem de salvar el món, que això genera moltes vegades excés d’expectatives i és una cosa que a les cooperatives sembla que ens passa sovint.
Per contribuir a millorar el món, jo… a banda de ser soci d’una cooperativa de treball i mirar de consumir productes i serveis de l’ESS, faig el que puc. Soc conscient de les meves limitacions i no m’atabalo amb el tema. I no és que ho faci per una espècie de militància, però soc auster per naturalesa i això em dona tranquil·litat espiritual. Alhora visc de lloguer a Barcelona amb dues criatures i costa molt no caure en certes contradiccions.
Un llibre que recomano és ‘Aire de Dylan’ d’Enrique Vila-Matas, que m’està flipant, no havia llegit res seu! També he llegit fa poc un article científic de Santiago Muiño molt recomable: ‘Releyendo a Marx ante el siglo de la gran prueba’. I d’infantils, ‘La casa dels ratolins’ de Karina Schaapman, li agradava molt a la meva filla Emma.
Per a mi, el Grup ECOS és un espai facilitador, d’experiències i de creixement, on comparteixes espai amb persones que tenen una sensibilitat similar a la teva i això és fantàstic.
Li tiro la canya a… La intercooperació té molts nivells, i d’alguna forma ja estem intercooperant amb moltes cooperatives del grup, però sabem que la intercooperació a vegades no disposa dels mateixos recursos que altres aspectes vitals a les cooperatives. És una necessitat i un repte alhora. I, com tinc fills, penso que estaria bé fer alguna cosa amb Nusos, que fan educació científica.