Entrevista a Maria Sangüesa, nova presidenta del Grup ECOS

«És indispensable que l’ESS es construeixi a partir de formes de governança cada cop més horitzontals»

La Maria Sangüesa i Viudes s’encarrega de l’administració i la gestió econòmica de Iacta, cooperativa d’advocades sòcia d’ECOS que acaba de celebrar el seu desè aniversari. A més, tot just estrena el seu càrrec com a presidenta del Grup ECOS. En aquesta entrevista, la Maria ens explica en què consisteix el projecte de Iacta, quina és la seva raó de ser i els seus valors; parlem d’alguns projectes clau de la cooperativa i també ens ofereix reflexions interessants sobre el futur del cooperativisme, els reptes de l’economia social i solidària i la sostenibilitat de la vida.

Explica’ns una mica la teva trajectòria professional. Què et va conduir a formar part de Iacta? 

Soc llicenciada en ciències polítiques. Després de fer el doctorat, vaig fer un postgrau especialitzat en gestió econòmica i fiscal d’entitats sense ànim de lucre. Des de llavors he treballat sempre en aquest àmbit. Actualment, m’ocupo de l’administració i la gestió econòmica de Iacta, així com de l’àrea de consultoria i gestió econòmica per altres entitats i persones físiques.

La meva arribada a Iacta va ser l’any 2015 sense més motivació que la incòmoda necessitat que tenim moltes de nosaltres d’aconseguir diners per menjar. Si la pregunta és per què em vaig quedar i encara hi continuo, suposo que és una pregunta que tothom que visqui en projecte col·lectiu es fa diversos cops per setmana (riu).

Soc a Iacta perquè crec fermament en el projecte, en el plantejament polític que hi ha al darrere. A més, perquè em va oferir la possibilitat de fer meu el projecte, de créixer i de treballar des de l’autonomia i l’horitzontalitat. Però, sobretot, soc a Iacta per les meves companyes que han esdevingut part de la meva família. Sense el respecte, l’autoresponsabilitat i l’afecte amb les persones del col·lectiu, un projecte d’aquestes característiques acaba sent inviable.

Aquest setembre Iacta ha celebrat 10 anys. Com has vist evolucionar el projecte durant el temps que n’has format part?

Com comentava, jo vaig arribar quan la cooperativa ja portava uns anys en marxa. No vaig formar part dels inicis, però soc conscient que en tots els projectes els primers anys són sempre els més intensos. El temps va posant sobre la taula els conflictes i les limitacions que té el projecte. Això ha comportat diversos moments de reflexió, de canvi, de replantejament i de distanciaments, que mai són fàcils.

També hi ha la lluita constant entre la necessitat de fer sostenible la nostra vida i, al mateix temps, no perdre mai les motivacions que ens va portar a crear Iacta. Està molt bé que parlem de transformació social, però vivim en un sistema on la vida és un mitjà al servei de la lògica d’acumulació de capital i això comporta un conflicte irresoluble entre els nostres somnis i la necessitat de qualsevol cooperativa de competir en el mercat. Aquest conflicte és intrínsec i constant, i crec que afrontar-lo és un dels majors reptes de qualsevol projecte.

Quines són aquestes motivacions per les quals es va fundar la cooperativa?

L’advocacia és un àmbit obertament patriarcal, classista i jeràrquic. Com a advocades, ens enfrontem diàriament al patriarcat institucionalitzat i a una professió segrestada per grans despatxos amb estructures verticals i patriarcals, on la funció social del dret que defensem té poca cabuda. La disponibilitat completa respecte allò que ordenin els jutjats i la policia, la immediatesa, el paper heteropatriarcal que es pressuposa en la professió, les relacions d’explotació laboral a través de les passanties…

Des de diversos espais jurdicosocials, però sobretot arran de la comissió jurídica de l’okupació de la Plaça de Catalunya, es va anar gestant la necessitat de construir un projecte des d’on poder exercir l’advocacia des d’una altra perspectiva.

Iacta va néixer des del feminisme, com una aposta per exercir l’advocacia de manera col·lectiva-comunitària, horitzontal i humana, posant en el centre les necessitats de les persones. Només podem entendre el dret amb la voluntat de trencar amb les relacions de poder  i des de l’acompanyament a les oblidades; on l’empatia, l’establiment d’una relació de confiança i el respecte mutu siguin elements tan essencials com la mateixa defensa jurídica.

Per què opteu per anomenar-vos “Cooperativa d’Advocades” en femení?

El nom de la cooperativa és oficialment IACTA SOCIOJURIDICA, per fer referència a una concepció del dret que inclogués la dimensió social. Fa uns anys vam començar a fer servir IACTA COOPERATIVA D’ADVOCADES perquè ens vam adonar que molta gent, malgrat que coneixien el projecte, no sabien exactament que fèiem i què era Iacta. Pot semblar una obvietat, però tot i que l’advocacia és la nostra activitat principal, estava molt invisibilitzada. La utilització del femení és resultat de que som i hem estat gairebé sempre un equip format íntegrament per dones, i ho volem posar en valor en contraposició a les firmes d’advocats que són tradicionalment en masculí.

Quins dels projectes que teniu entre mans et semblen més engrescadors o necessaris?

Un dels projectes que hem començat aquest 2022 i que volem que continuï creixent és el servei jurídic per a dones que han patit la presó. La presó, lluny d’esdevenir un entorn que, des del primer moment d’ingrés, prepari les dones per a la seva sortida, allunya encara més les possibilitats de socialització una vegada obtenen la llibertat. Aquesta és la nostra conclusió després de deu anys en l’exercici de la professió. Per aquest motiu, la finalitat del projecte que hem iniciat enguany és poder reinserir a les dones en la societat després de períodes en centres penitenciaris. La nostra tasca té sentit si pensem en projectes de vida i, per tant, la nostra intenció és que els resultats contribueixin a mantenir els ponts que apropen a les dones a una vida en la que puguin tenir accés als drets fonamentals.

Un altre tema que ens agradaria continuar treballant són els drets laborals de les persones preses. Quasi la meitat de la població penitenciària a Catalunya treballa de forma remunerada pel CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció), l’explotació laboral o la vulneració dels drets d’aquests treballadors en un context de privació de llibertat és invisible. Des de 2020 estem acompanyant a treballadors que fan treballs dins de la presó i que han volgut començar un procés judicial per la defensa dels seus drets.

Iacta és sòcia d’ECOS des de fa 7 anys.  Ara, a més, estrenes el càrrec de presidenta del grup. Què suposa això per a tu?

Entenc que la presidència de qualsevol cooperativa ha de ser un càrrec merament formal i administratiu per complir amb les obligacions legals existents. Els espais de decisió són i han de ser, en el cas d’ECOS, la Comissió Permanent, el Comitè i l’assemblea. Crec que és indispensable que l’ESS es construeixi a partir de formes de governança cada cop més horitzontals, models assemblearis i en xarxa haurien de recollir-se també legislativament. La tasca de presidència ha de ser només part del compromís compartit i de les tasques que hem de repartir rotativament entre totes.

ECOS també ha fet 10 anys recentment. Per què vau decidir formar-ne part i què us aporta ser-ne sòcies?

Iacta va decidir incorporar-se a ECOS perquè al començament ens trobàvem que estàvem molt aïllades del món cooperatiu, que necessitàvem aliances perquè érem un projecte que tot just començava i que no tenia els recursos i els coneixements per la gestió cooperativa que necessitàvem. Des d’aquesta òptica, la nostra incorporació va suposar un pas endavant per nosaltres, ens va enfortir i ens va fer créixer. La valorem molt positivament.

Què creus que pot aportar el grup ECOS en matèria d’intercooperació? Què caldria millorar en aquest aspecte?

En primer lloc, crec que hauríem de construir una intercooperació que traspassi la dimensió merament comercial i que s’enfoqui a donar respostes a les necessitats locals. Per això és indispensable traspassar el corporativisme i intercooperar amb entitats, col·lectius i associacions properes i tenir les arrels al barri. Conèixer les necessitats i pensar quins dels recursos que tenim les cooperatives d’ECOS es poden posar en comú, es poden obrir als moviments socials… Per exemple, l’increment dels preus dels aliments genera que part del veïnat necessiti cobrir les necessitats d’alimentació, si generem una cooperativa de consum ecològic i de proximitat crec que aquesta hauria de donar resposta, no només a les demandes d’aquelles persones amb capacitat econòmica per adquirir productes, sinó a les necessitats d’aliments de totes aquelles persones del barri que cada cop patiran més la pujada de preus.

En segon lloc, detectar i racionalitzar les tasques que realitzem o que necessitem diverses cooperatives. Això implicaria construir estructures flexibles, que donin autonomia per a la coordinació, però també generar estructures col·lectives. Un exemple és el local, però també podríem tenir un servei de comunicació compartit entre diverses cooperatives, o teixir relacions multilaterals entre nosaltres de prestació de serveis sense intercanvi monetari.

En aquests moments ECOS està treballant en tres grans temàtiques: feminisme, habitatge i transició ecosocial. Com veieu aquesta aposta, des del vostre punt de vista jurídic?

Crec que són eixos indispensables, però sobre els quals cal fer una repensada de com els haurem de treballar. El primer que vull dir és que és molt més fàcil saber què és el que no volem, que definir cap a on anem i com. I molt més complicat és, a més, fer-ho dins del sistema de mercat que limita la nostra subsistència. No tinc les receptes, però sí que crec que pot ser útil no perdre de vista l’horitzó.

Els darrers anys, l’ESS hem treballat el feminisme a partir de les cures, la visibilització de la feina reproductiva… però ara cal continuar avançant. Respecte a les cures, es tracta d’un concepte que s’ha posat de moda i estem utilitzant sense definir-lo. Per exemple, moltes vegades es queda només en la part relacional i afectiva de la cooperativa i això és important, però no ens podem quedar aquí.

Les divisions per sexe, classe, raça, colonialisme… estan interrelacionades en la nostra societat, per tant, no podem construir el feminisme sense criticar els marcs teòrics i polítics actuals. L’essència del feminisme és una crítica al marc actual i la creació d’un model totalment nou que abordi també un nou sistema productiu o econòmic.

De la mateixa manera, podem parlar d’energies renovables o d’aliments ecològics, però no pot existir transició ecològica sense qüestionar el creixement continuat i d’acumulació, el model agroecològic i energètic, etc. Crec que hem de mirar com fer per actuar no només com a receptors de serveis sinó com a motor de canvi.

Com impulsaries aquest motor de canvi?

A través de mobilitzacions, incidència i monitoratge de les administracions. Estem en un context polític on s’està presentant la revolució verda com un nou motor econòmic a la UE, i que ens encamina cap a una nova situació de greu endeutament i crisis social. Crec que el nostre primer repte és crear aliances i treballar amb moviments i lluites diverses, perquè aquest serà un front d’empobriment.

D’altra banda, repensem com estan afectant els nous models productius a les nostres cooperatives, quines són les nostres vulnerabilitats i les nostres responsabilitats. Per exemple, què està suposant la digitalització de la feina i la no presencialitat? Podem mirar que no esdevingui en augment de la precarització, de la divisió sexual del treball, o de la manca drets laborals? Estem creant economies únicament de serveis, basades en innovacions tecnològiques? Com sostenim tota la necessitat energètica del teletreball?

Per acabar, quin futur li augures al Grup ECOS i en quins aspectes creus que tenim més marge de millora? 

Crec que el futur d’ECOS passa per tenir veu pròpia i un rol actiu davant d’administracions públiques i altres interlocutors. Penso que ECOS, com a cooperativa segon grau, ha de dedicar una part important dels esforços d’incidència política, per exemple, com incorporem l’economia social a la Llei de Contractació Pública sense que esdevingui únicament una fòrmula per protegir els nostres interessos? Com ens posicionem davant la nova llei del cooperativisme? També crec que és necessari teixir aliances amb moviments de base que ens arrelin al territori.

ECOS ha d’estar preparada per a qualsevol canvi en les prioritats de les administracions públiques o davant una caiguda de l’hiperfinançament dels darrers anys. Com farem per avançar-nos i que no siguin les treballadores qui ho hagin de sostenir?