Crònica d’una visita a la Saragossa cooperativista amb la Xarxa de Pols Cooperatius
Entre el bullici d’El Tubo, els records d’un passat romà, la solemne basílica del Pilar i un riu envejablement cabalós, la capital aragonesa és també bressol de nombroses iniciatives de l’economia social i solidària. Algunes representants de la Xarxa de Pols Cooperatius estatal hi hem anat per descobrir-les.
Del 19 al 21 de febrer, diversos pols i cooperatives de Barcelona (Grup ECOS, Celobert, l’Apòstrof i Coop Halal), Madrid (Tangente, Jubilares, Otro Tiempo i Germinando), Castelló (Tranversal), Irún (BdsKoop i Badoa) i Bilbao (Ekonopolo, REAS Euskadi i Wikitoki) hem participat en la quarta residència de la Xarxa de Pols Cooperatius (XPC), que ha tingut lloc a Saragossa. Com ja us hem anat explicant, l’XPC és un projecte col·lectiu –finançat pel Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de Economía Social y de los Cuidados, del Ministerio de Trabajo y Economía Social– que es va crear l’any passat amb l’objectiu d’enfortir el cooperativisme a escala estatal.
Les nostres amfitriones han estat el Grupo la Veloz i les sòcies de Nabata, que ens han acollit amb gran entusiasme i ens han presentat un munt d’iniciatives de l’economia social i solidària a Saragossa i els seus voltants. En aquesta crònica us fem un resum d’una estada molt enriquidora que ens ha servit per descobrir l’Aragó més cooperativista.
Bicicletes, assessoria i habitatge cooperatiu
Com no podia ser d’altra manera, la residència comença a casa de les organitzadores del sarau: el Grupo La Veloz. El juny del 93, cinc joves maños activistes i usuaris de bicicleta es van unir per crear una cooperativa que oferia serveis de missatgeria en bici. En aquell moment no hi havia cap projecte similar i, de fet, només existien cooperatives agràries a la zona. 30 anys i moltes ensopegades més tard, aquesta cooperativa és un referent del model autogestionari i la defensa del medi ambient i, a més del seu servei d’ecomissatgeria, compten també amb un projecte d’assessorament per a l’ESS (Nabata) i la botiga de bicicletes especialitzada Recicleta. La Veloz, que es defineix com una cooperativa “exageradament assembleària” i horitzontal amb projecció social, també compta amb el que elles anomenen “projectes satèl·lit” amb els quals col·laboren, com ara aRopa2, que es dediquen a la recollida, reutilització i reciclatge tèxtil; Atades, una entitat orientada a l’assistència i tutela de persones amb discapacitat i Koiki, una empresa de repartiment conscient que neix per canviar les normes en l’entrega domiciliària del comerç en línia.
Durant aquest primer matí també tenim ocasió de conèixer una altra de les marques del Grup La Veloz, La Replazeta, un projecte de promoció de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb criteris ètics. Entre els seus serveis, ofereixen suport als grups d’habitatge en aspectes tècnics, legals, d’urbanisme i relacionals, entre altres. Després d’una explicació molt completa i interessant sobre tots aquests projectes, dinem plegades a Las Armas, un centre formatiu musical i artístic al centre de la ciutat que també és un excel·lent restaurant.
Dia 2. Despoblament i vida rural
A Las Pedrosas hi fa molt de vent, cosa que explica els nombrosos parcs eòlics que trobem en els seus camps. Situada a 30 minuts de Saragossa i a la mateixa distància d’Osca, aquesta localitat compta amb una seixantena de veïns i veïnes. A la nostra arribada, ens rep Joaquín, el seu alcalde, l’algutzira del poble, Olaya, i també Sergio, alcalde de Peralta de Alcofea, un poble proper.
Las Pedrosas es troba en una situació de despoblament i, amb l’objectiu de tornar a donar-li vida al poble, han iniciat un procés participatiu amb el programa Empenta. A través de grups de treball formats pel veïnat, es van desenvolupant idees i propostes perquè el poble creixi, però procurant que ho faci, sobretot, posant les famílies que ja hi viuen en el centre.
A continuació, coneixem la Maria, que ha vingut a explicar-nos en què ha consistit l’Empenta del seu poble, Artieda, on viuen 80 persones. Es tracta també d’una proposta per enfrontar el despoblament des de l’àmbit rural a través de la sobirania i l’autogestió, amb una metodologia d’investigació/ acció participativa que involucra totes les persones que ja viuen al poble. S’estudien principalment quatre aspectes: l’habitatge, les oportunitats laborals, la socialització i les cures, i tot seguit l’elabora un pla d’acció amb les propostes recollides.
Fruit d’aquest procés va sorgir la guia pràctica Empenta tu pueblo i va néixer la cooperativa Ixambre com a solució perquè la gent del poble pogués tenir una feina digna i no hagués de marxar del poble. Des d’aquesta cooperativa es desenvolupen diferents projectes: una consultoria de desenvolupament local, un projecte de menjar a domicili per a veïnes que ho necessiten i una proposta de turisme sostenible, entre altres.
Després d’aquesta completa explicació per part de les tècniques de participació d’Artieda i de les Pedroses, i de conèixer també la situació d’Alcofea de Peralta de la mà del seu alcalde, dinem en germanor al bar del poble, on ens acullen i ens alimenten amb molt d’afecte. Ara ja estem a punt per agafar l’autocar de tornada a la ciutat i aprofitar la tarda fent una ruta guiada per les zones més emblemàtiques de Saragossa.
Un tast del cooperativisme “maño”
Arriba el tercer i últim dia de la nostra estada a Saragossa. Avui farem molts quilòmetres a peu i visitarem nombroses iniciatives de l’economia social i solidària de la ciutat. Esteu preparades?
Des de la basílica del Pilar, travessem el riu Ebre per arribar a la primera parada. A Vecinal és un supermercat cooperatiu que va obrir les portes al públic a l’abril de l’any passat i avui ja compta amb més de 400 sòcies de consum. Amb la defensa de l’agroecologia i el consum responsable per bandera, les sòcies d’aquest projecte tenen clars quins són els criteris que defensen: la proximitat, la sostenibilitat i la sobirania alimentària. En els seus 350 metres quadrats hi trobem productes diversos, des de verdures i altres opcions d’alimentació vegana fins a conserves i productes de cosmètica i de neteja. Tothom pot entrar i comprar-hi, però les sòcies gaudeixen del 5% de descompte. Per fer-se sòcia cal posar un capital social de 150€ i participar dues hores al mes fent alguna tasca de gestió del supermercat, tot i que això últim no és obligatori.
“El capitalisme també s’introdueix dins la nostra sexualitat: es valora més l’acció que altres factors com l’atracció o l’excitació, és a dir, l’emoció”, ens diuen les impulsores del segon projecte que visitem. Desmontando a la Pili és una cooperativa dedicada a la sexologia i a l’educació social amb valors de l’ESS que va es va constituir l’any 2012. A més de vendre productes, llibres i joguines sexuals, ofereixen cursos i tallers adaptats i treballen des d’una perspectiva de gènere i fomentant la diversitat. Una de les seves sòcies ens explica que van decidir crear la cooperativa perquè veien que el mercat eròtic estava massa enfocat a la masculinitat i volien oferir una alternativa. Desmontando la Pili també és un espai d’orientació i assessorament i, en definitiva, un projecte molt necessari que vol transformar l’eròtica.
La tercera parada la fem a A Flama, un restaurant vegà que és també un projecte de defensa de la llengua aragonesa, una llengua en perill d’extinció parlada avui en dia per només unes cinc mil persones. Aquest restaurant cooperatiu es va crear l’any 2017, tot i que anteriorment el restaurant ja existia i era més que un espai de trobada per a les quatre persones que van decidir quedar-se’l quan els anteriors propietaris van anunciar que plegaven. Avui és un espai de referència per a totes les persones de Saragossa que encara volen practicar l’aragonès i un projecte de promoció de la cultura i els valors cooperatius. Nosaltres tenim la sort de degustar els seus fantàstics plats vegans i d’escoltar, de boca de les seves impulsores, algunes curioses expressions en aragonès.
Ja ben dinades, ens dirigim a la darrera activitat que farem durant la residència, una dinàmica col·laborativa dinamitzada per Atelier de ideas per extreure conclusions i avaluar aquesta i la resta de residències que hem fet en el marc de la Xarxa de Pols Cooperatius (a Barcelona, Irun i Madrid). Entre les moltes idees compartides, arribem a la conclusió que aquesta mena d’accions serveixen per promoure la intercooperació entre pols cooperatius, per inspirar-nos d’altres projectes i per conèixer persones fantàstiques que ben segur tornarem a trobar al llarg del nostre camí cooperativista.
Grazias por a vuestra acullida y dica luego