Marie Faye: “Cada persona que entra a DiomCoop aporta un coneixement nou”

Fa unes setmanes que DiomCoop —una cooperativa d’iniciativa social, formada per persones que anteriorment s’havien dedicat a la venda ambulant no autoritzada—  s’ha incorporat com a nova sòcia del Grup ECOS. En aquesta entrevista coneixem a la seva presidenta i sòcia fundadora, la Marie Faye (Senegal, 1985), amb qui parlem sobre els orígens de la cooperativa i també sobre la seva història personal: una història particular, però que és també la de moltes dones migrades que han arribat per trobar el seu lloc i s’han trobat una realitat molt diferent de la que esperaven. És ben segur que, de la Marie i de totes les persones que formen DiomCoop, en podrem aprendre molt. Sens dubte tenen “diom”. I si encara no sabeu què vol dir això, continueu llegint…

Parla’ns de la teva arribada a Catalunya.

Vaig arribar a Catalunya fa més de 10 anys. Abans vaig anar a França per estudiar, però hi vaig anar amb una beca que finalment mai no vaig rebre. Així és que vaig acabar deixant els estudis i treballant, amb la qual cosa perdia el meu permís d’estudiant. Barcelona era l’únic lloc on coneixia algú, a la meva tieta, que tenia un restaurant a prop del mercat de Santa Caterina. Vaig arribar en autobús des de França, indocumentada.

Com recordes aquells primers mesos?

Com que no tenia una situació regulada, només podia fer alguns tipus de feina: vaig fer trenes i després vaig entrar al món del top manta, on vaig estar més de quatre anys. Jo sempre he estat molt curiosa i no vaig deixar d’estudiar. Tot i que no podia accedir a la universitat, faig fer cursos de castellà i català i em vaig formar com a cuidadora de la llar i de persones grans. Eren formacions molt bàsiques a les quals podia accedir sense papers. També vaig entrar a la Fundació CEPAIM i vaig participar en diverses activitats del seu sindicat. 

DiomCoop comença com un projecte de l’Ajuntament de Barcelona. Explica’ns com es va gestar. 

L’any 2016, l’Ajuntament ens va proposar als manters entrar en un projecte. En aquell moment no sabíem de què es tractaria, però jo vaig fer les entrevistes i vaig ser seleccionada, juntament amb 14 companys. No s’hi va presentar molta gent, teníem certa desconfiança respecte a tot allò que tenia a veure amb l’administració pública, però algunes pensàvem que calia arriscar-nos perquè podríem entrar en un lloc des del qual tindríem capacitat de canviar les nostres condicions. Així va començar DiomCoop, una idea de l’Ajuntament amb entitats del col·lectiu manter i de l’economia social i solidària. Un projecte inicialment pensat per “trobar una solució al top manta” que es va formalitzar el març de 2017. Dels 15 que vam entrar, només dos ja tenien papers i la resta vam poder-los regularitzar a través de la cooperativa. 

Labcoop, sòcia d’ECOS, també va tenir un paper en els inicis de la cooperativa. 

Abans de fundar la cooperativa, vam estar uns mesos estudiant el cooperativisme, com engegar un projecte i fer-lo viable. En aquell moment Labcoop ens va fer seguiment i ens va acompanyar en temes com la formació d’una cooperativa, el pla de viabilitat econòmica, com fer pressupostos… Amb IACTA ens vam formar per a la regularització i també vam rebre assessorament per part del Col·lectiu Ronda i Gedi. Va ser molt útil per aprendre d’elles i també vam visitar altres entitats de l’ESS, com Coop 57, La Ciutat Invisible, Coòpolis… totes ens van permetre veure com encaminar el nostre projecte. 

«Diom és una paraula que es fa servir molt al Senegal per referir-nos a “molts valors en un”»

Com vau decidir el nom de la cooperativa? Què és Diom?

El nom el vam triar els socis de la cooperativa. Diom és una paraula que es fa servir molt al Senegal per referir-nos a “molts valors en un” (cultura de la pau, solidaritat, respecte per la gent gran…), és el coratge de poder fer coses bones, coses ben fetes. No té traducció al català i castellà, però podríem dir que diom és el respecte per l’altre, és bondat, és no fer mal a ningú. 

Un concepte molt bonic. Explica’ns qui forma la cooperativa actualment. 

Abans érem tots socis, però ara tenim sòcies, treballadores d’inserció i gent que fa l’itinerari formatiu. En total som 13 persones, sis socis, quatre treballadors d’inserció i la resta d’itinerari formatiu. També hi ha dues persones tècniques. Actualment tots som del Senegal, però hem tingut persones de diferents orígens: Gàmbia, Amèrica Llatina, Mali… Tots compartim un passat treballant com a manters i manteres i som persones en situació d’exclusió social.

Quins serveis oferiu?

Al principi era només venda de roba de segona mà a fires i mercats de barri (roba que ens arribava de Formació i Treball i roba ja feta que compràvem al Senegal). Vam veure que calia canviar el rumb perquè no era prou sostenible, per això vam decidir “ser esponja”, és a dir, no invertir tant pressupost en equip tècnic i reduir aquesta despesa absorbint nosaltres una part de la seva feina. Així, de vuit persones tècniques vam passar a dues. 

Què més vau fer?

En segon lloc, vam decidir diversificar-nos i treballar altres aspectes econòmics des de Catalunya. La roba que compràvem al Senegal no era el que la gent d’aquí volia, vèiem que també calia que nosaltres produíssim la roba, amb patrons adequats a les persones d’aquí i assumint la fabricació. Per això vam invertir en què les nostres sòcies aprenguessin en una escola de moda per poder adaptar els seus coneixements, perquè eren molt bones cosint, però no controlaven els patrons d’aquí. 

Així neix DiamBaar?

Sí, la nostra línia de moda és una fusió de teles africanes amb talls d’aquí. No comprem roba ja cosida al Senegal, fem servir tela de l’Àfrica Subsahariana, però aquí fem el disseny, la maquetació i els talls. La producció també la fem nosaltres. Venem a través de la pàgina web i tenim un showroom al nostre local (carrer Independència, 315) on ve la gent que realment coneix la marca.

Oferiu també serveis de logística.

Vam treure una línia de logística, a través de la qual oferim serveis de muntatge, pintura, buidatge de pis, control d’accés i aforaments. Oferim diversos serveis perquè cada persona que entra aporta un coneixement nou. Veiem el potencial que té la persona, li oferim unes bases invertint en formació i, a partir d’aquí, treballem perquè pugui desenvolupar l’activitat amb el seu equip dins del projecte DiomCoop. Això funciona perquè la gent pot fer coses que sap fer i els evita haver de fer treballs que no els agraden i que farien per necessitat i de forma automàtica.

I no ens oblidem del vostre càtering!

Sí, tenim una línia de gastronomia en la qual oferim un càtering que es basa en la fusió de menjar senegalès i autòcton, canapès, sandvitxos… I que està adaptat a cada client. 

«Vèiem que se’ns representava malament, amb una narrativa incorrecta a l’hora d’explicar què és el top manta, què és un immigrant, què és un manter…»

Per si tot això no fos prou, també feu activitats de sensibilització.

Aquesta és una línia de treball complementària, perquè vèiem que se’ns representava malament, amb una narrativa incorrecta a l’hora d’explicar què és el top manta, què és un immigrant, què és un manter… Ho vèiem en els mitjans, en el discurs polític, i volíem canviar aquest discurs. Vam treure la línia de sensibilització per poder posar les nostres pròpies paraules. A través de xerrades a escoles, universitats, institucions i centres cívics, els expliquem que estem en la manta perquè les mateixes administracions ens hi obliguen: amb la llei d’estrangeria el que passa és que, un cop ja estem al territori, sense una regulació de la nostra situació només podem exercir activitats il·legals i la manta és l’activitat menys nociva i perillosa. 

Heu creat un joc per sensibilitzar sobre el procés migratori.

El joc Fronteres Invisibles, que l’hem impulsat juntament amb els companys Guillem i  Marta de l’AEIG Rudyard Kipling de Barcelona. Aquest joc permet veure totes les dificultats amb què es troba la persona immigrant en el seu procés: els CIE, la llei d’estrangeria, els estereotips… I hi ha moltes altres dificultats que no expliquem!

DiomCoop també promou la inserció de persones de col·lectius vulnerables. Com ho feu?

Treballem per ajudar persones que estan en situació administrativa irregular, i persones dins del col·lectiu immigrant o racialitzades en situació de vulnerabilitat, que (encara que tinguin la seva situació regulada) tenen problemes a l’hora de trobar feina. A DiomCoop sempre diem “no hi ha ximples ni intel·ligents”, cadascú aporta alguna cosa i tothom és necessari. És com una cadena que, per funcionar, necessita cadascuna de les seves parts. 

Com es finança el vostre projecte?

Abans depeníem molt de les ajudes. Vam començar amb un percentatge de cofinançament amb l’Ajuntament de Barcelona de més del 86% del projecte, tot i que la previsió era encara més alta, del 92%. Però vam poder canviar la tendència, i ara depenem molt més dels nostres propis ingressos que de subvencions. Aquest any el percentatge de finançament per part de l’Ajuntament oscil·la entre el 12 i el 15%, s’ha reduït molt en quatre anys, i més tenint en compte la pandèmia. 

«Un dels puntals d’ECOS és la col·laboració, i per això ens interessa estar dins d’aquest ecosistema»

Ara ja sou sòcies del Grup ECOS. Què creieu que us aportarà formar part del grup?

El nostre origen té vincles amb ECOS, ja que les primeres entrevistes que vam fer amb l’Ajuntament les vam fer aquí, a les vostres oficines. Tot i que al començament érem novells en el món de l’economia solidària, coneixíem ECOS i alguns dels seus projectes, com ara  Labcoop, Iacta, Opcions (perquè estem dins de La Zona) i Jamgo. Arç són la nostra asseguradora i hem aparegut a CRÍTIC. Quan ja hem anat coneixent les llums i ombres de l’ESS, hem vist que un dels seus puntals és la col·laboració, i per això ens interessa estar dins d’aquest ecosistema, per trobar on podem treballar juntes i per complementar-nos. 

I, sens dubte, a ECOS guanyarem en diversitat. Creus que en falta, a l’economia social i solidària?

Li falta molta diversitat, només cal donar un cop d’ull a les persones que ens envolten, en les entitats, en els actes… Són grups de persones molt homogènies. Quan, l’any 2017, vam entrar a l’ESS érem les úniques diferents, però des d’aleshores es van començar a crear altres cooperatives i s’estan generant canvis pel que fa a la inclusió i la diversitat, però encara falta recorregut. Creiem que valors com la solidaritat, sostenibilitat, alternatives econòmiques,etc. sí que hi són, però no deixa de ser un sistema on hi ha poca diversitat. Tampoc nosaltres havíem entrat en aquests espais abans, per desconeixement i desconfiança en alguns casos, però hem vist que, si no estem dins dels espais cooperatius i de les assemblees, no podem fer canvis reals.

Per acabar, algun projecte de futur que vulgueu compartir? S’han començat a valorar projectes d’intercooperació amb altres sòcies d’ECOS?

Un projecte futur és que tenim la voluntat de generar un sistema de codesenvolupament Barcelona-Senegal:  més enllà de ser proveïdores, volem fer incidència perquè la gent que vol tornar al seu país pugui fer-ho i tingui oportunitats de trobar feina, i que les persones que no han vingut i volen fer-ho, tinguin informació de primera mà, real, de què passa aquí quan arribes, perquè puguin decidir amb tota la informació. 

Pel que fa a ECOS, acabem d’entrar i anem coneixent els projectes que hi ha, de moment anem observant com podríem generar sinergies, ens interessen molt els projectes d’habitatge, i creiem que nosaltres els podríem aportar treballadores que saben fer diverses tasques vinculades. Segur que sortiran molts projectes!